Galileu: La Unificació de l'Univers

Física3,38 KB

Galileu (1564-1642): La Unificació de l'Univers

Des de Copèrnic i Kepler, ja no tenia cap sentit afirmar que els altres cossos celestes es componien d'èter i únicament la Terra es componia dels quatre elements:

  • Copèrnic va posar en moviment la Terra i en va fer un planeta més: va desaparèixer així la distinció entre els mons supralunar i sublunar.
  • Les lleis de Kepler van eliminar dos aspectes essencials de la perfecció dels astres: la circularitat dels moviments i la uniformitat dels moviments.

Va ser, però, Galileu qui va acabar definitivament amb la idea de l'heterogeneïtat de l'univers:

  • Les principals contribucions de Galileu a la ciència no es refereixen a l'astronomia, sinó a la mecànica terrestre:
    • Lleis del pèndol.
    • Caiguda dels cossos.
    • Moviment de projectils.
    • Introducció del principi d'inèrcia (sense arribar, però, a una clara formulació, la qual haurà d'esperar fins a Descartes).
  • Però en astronomia va fer quelcom que no s'havia fet fins llavors: va construir un telescopi (no el va inventar, però sí que el va perfeccionar) i es va posar a mirar al cel:
    • Va descobrir els quatre satèl·lits de Júpiter i les fases de Venus, i, segons ell, aquests descobriments donaven la raó a Copèrnic.
    • A més, va poder observar la superfície de la Lluna i les taques solars (que apareixen i desapareixen, canvien de mida o lloc): tot això confirmava que els astres no eren cossos perfectes, compostos d'èter i amb superfícies llises i inalterables (no tothom es va rendir a aquesta evidència, però: molts preferien llegir Aristòtil en comptes de mirar al cel amb un telescopi).

Reiteració de les idees principals

  • Les lleis de Kepler van eliminar dos aspectes essencials de la perfecció dels astres: la circularitat dels moviments i la uniformitat dels moviments.

Va ser, però, Galileu qui va acabar definitivament amb la idea de l'heterogeneïtat de l'univers:

  • Les principals contribucions de Galileu a la ciència no es refereixen a l'astronomia, sinó a la mecànica terrestre:
    • Lleis del pèndol.
    • Caiguda dels cossos.
    • Moviment de projectils.
    • Introducció del principi d'inèrcia (sense arribar, però, a una clara formulació, la qual haurà d'esperar fins a Descartes).
  • Però en astronomia va fer quelcom que no s'havia fet fins llavors: va construir un telescopi (no el va inventar, però sí que el va perfeccionar) i es va posar a mirar al cel:
    • Va descobrir els quatre satèl·lits de Júpiter i les fases de Venus, i, segons ell, aquests descobriments donaven la raó a Copèrnic.
    • A més, va poder observar la superfície de la Lluna i les taques solars (que apareixen i desapareixen, canvien de mida o lloc): tot això confirmava que els astres no eren cossos perfectes, compostos d'èter i amb superfícies llises i inalterables (no tothom es va rendir a aquesta evidència, però: molts preferien llegir Aristòtil en comptes de mirar al cel amb un telescopi).

Descarregar

PDF Word HTML