La genealogia de la moral segons Nietzsche: Una anàlisi
La genealogia de la moral segons Nietzsche
Tradicionalment, la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d'alguna realitat objectiva de la qual derivaven els valors morals. Nietzsche considera que aquests intents estan condemnats al fracàs i que l'home ha recorregut un camí equivocat.
El mètode genealògic
Es tracta de desemmascarar la moral mostrant el seu autèntic rostre, i això només és possible evidenciant la genealogia dels valors morals; és a dir, exposant d'on procedeixen i com han evolucionat al llarg de la història.
Segons Nietzsche, la moral judeocristiana és la que s'ha acabat imposant. Ell creu que és necessari recuperar el significat original dels termes morals a través del mètode genealògic. Analitzant-los, descobreix que els termes tenien significats diferents als actuals:
- Bo: Els poderosos, els guerrers.
- Dolent: Els febles, els plebeus.
Més tard, aquests conceptes van passar a significar el contrari, intercanviant els papers. Els fenòmens morals no existeixen, només hi ha una interpretació moral dels fenòmens.
Moral de senyors vs. Moral d'esclaus
La moral de senyors
És l'acceptació de la vida amb les seves tràgiques exigències. És una moral individual.
La moral d'esclaus
Neix de la por i l'odi. Els impotents s'acullen a la protecció dels ramats dels febles, en què troben l'escalfor dels que són tan miserables com ells. Els esclaus capgiren els valors mitjançant una substitució. Amb l'ajuda de la religió, els febles imposen la seva pròpia debilitat i un odi profund.
El ressentiment i la mala consciència
Gràcies al ressentiment, els esclaus dominen els amos. Aquesta inversió de la moral dels forts produeix la mala consciència, per la qual els homes es preocupen de si mateixos. La mala consciència apareix quan l'energia instintiva dels forts no pot descarregar-se cap a l'exterior i es concentra cap al seu interior.
La gran mentida de la transvaloració
Els febles han acabat imposant uns valors i unes normes de conducta com si fossin el resultat conscient d'una elecció volguda, quan de fet han optat per l'única forma de conducta adequada a un esperit sense força, naturalment esclau. Segons Nietzsche, la moral neix d'una gran mentida:
- Per portar a terme aquesta transvaloració dels valors, ha calgut utilitzar grans dosis de falsificació i engany.
- La debilitat dels febles s'ha fet passar com una actitud voluntària.
- Els forts són culpabilitzats per no renunciar a l'ús espontani de la seva potència.
Per a Nietzsche, no hi ha un ésser independent dels seus actes. El fort no pot deixar de ser-ho i el feble no pot arribar a ser-ho. Tot el que sigui apartar-se d'aquesta idea és engany i mentida.