La Genealogia de la Moral segons Nietzsche: Veritat i Valors
La pretensió de veritat del coneixement
El coneixement permetrà desenvolupar a l’home tot un món diferent en què la vida serà més segura. L’home s’ha guiat de forma natural per una pretensió de cercar la veritat, per una voluntat de veritat. En el desenvolupament del coneixement es considera que la raó actua de forma objectiva, però segons Nietzsche aquesta pretensió de veritat és un autoengany.
Per poder superar aquella diversitat de sensacions d’una realitat sense sentit, l’home construeix i creu en una realitat més estable, més segura.
L'origen dels valors morals: La moral del noble
Per Nietzsche, bo era el nom que rebien els nobles grecs, que tenien una posició superior. Per contra, allò dolent és el plebeu. La primitiva creació de valors morals, doncs, parteix d'una posició d’autoafirmació dels homes superiors i no de cap acció desinteressada.
Es pot dir que es tractaria de l’atorgament del dret a crear valors i no de res que tingui a veure amb el profit. Per Nietzsche, aquí trobem el fet de donar noms com una manifestació del poder dels qui dominen, com a imposició de les seves metàfores.
El canvi dels valors: La casta sacerdotal i la "revolta dels esclaus"
Trobem, però, en la història dels pobles, que la casta sacerdotal acaba ocupant un lloc preeminent i així apareix una nova contraposició entre «pur i impur», d'una banda, i «bo i dolent», de l'altra. Els sacerdots començaren a oposar un nou valor de puresa, que va en contra de les necessitats primitives. Amb l’aparició d’aquesta nova forma de valorar tenim l'origen del nihilisme.
Davant d’aquell vigor vital de l’aristocràcia, els sacerdots estenen el seu poder basat en l'odi i el ressentiment nascuts de la pròpia impotència. Es tracta d'un acte de venjança, d’allò més espiritual consistent a capgirar, a invertir, els valors primitius de la noblesa de forma que ara qui és bo no és el noble feliç i despreocupat, sinó el pobre, el feble, l'humil...
Com a conseqüència d’aquesta inversió, el noble, abans bo, ara esdevé el “pervers”.