La Generalitat de Catalunya i l'Estatut de Núria (1931-1933)
La Catalunya Autònoma (1931-1933)
La Generalitat Provisional i l'Estatut de Núria
Les negociacions amb el govern provisional de la República van donar lloc al reconeixement immediat d’un govern autonòmic, que va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya. La tasca primordial d’aquest govern va ser elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia que definís el marc institucional de l’autonomia catalana i les competències que havia d’assumir.
Els 46 membres de la comissió, presidida per Jaume Carner, es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d’Estatut, que va ser lliurat al govern el 20 de juny del 1931. L’Estatut de Núria partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Definia Catalunya com un “Estat autònom dins de la República Espanyola” i establia els següents punts clau:
- Declarava el català llengua oficial a Catalunya.
- Acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana.
- Estipulava les atribucions del poder de la República i de la Generalitat a Catalunya.
La Generalitat assumia competències exclusives en:
- Ensenyament i cultura.
- Policia i ordre públic.
- Sanitat i obres públiques.
- Agricultura i regulació del dret civil.
- Ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia.
La Generalitat Republicana: Eleccions i Nomenaments
Després de la fi de l’etapa de la Generalitat provisional, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de novembre del 1932. La candidatura d’Esquerra Republicana va tornar a proclamar-se vencedora indiscutible, amb 56 escons dels 85 de la cambra, i la Lliga es va consolidar com el primer partit de l’oposició.
El 13 de desembre, Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament i, el 14, Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins a morir el 1933. Aquest president va nomenar un govern íntegrament format per consellers del seu partit.
La Tasca de Govern de la Generalitat (1932-1933)
El govern de Francesc Macià va desenvolupar una intensa activitat legislativa i administrativa en diversos camps:
Economia i Agricultura
En l’àmbit econòmic, es van crear els serveis d’estadística, l'Institut d’Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris, especialment dels rabassaires, agrupats en la Unió de Rabassaires, organització propera a Esquerra Republicana.
Política Social i Sanitat
Respecte a la política social, mitjançant la Llei de bases del 1934, es va traçar un programa d’acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat.
Ensenyament i Cultura
En el terreny de l’ensenyament, es van fundar nombroses escoles i centres d’ensenyament secundari i professional. El més representatiu dels quals va ser l’Institut-Escola, un veritable laboratori d’experiències pedagògiques innovadores. Pel que fa a l’àmbit cultural i concretament en el terreny lingüístic, es va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana.
Ordenació Territorial
Per últim, també es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un model comarcalista, oposat al provincial, i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d’un conjunt de municipis. El resultat es concretà en la divisió del territori en 38 comarques, però aquesta divisió no va ser aprovada fins a l’agost del 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.