La Generalitat Republicana i la Reorganització de la Dreta

Catalunya Autònoma i l'Estatut de 1932

La Constitució del 1931 va donar el marc legal per desenvolupar l'Estatut. Francesc Macià havia proclamat l'Estat Català des del balcó de la Generalitat. Les negociacions amb el govern provisional van portar a la tasca d'elaborar un Estatut d'Autonomia. A Catalunya, el govern de la República Catalana, presidit per Macià, només va durar poc. Els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a l'estat federal. En canvi, Catalunya va obtenir un règim provisional d'autogovern i el compromís per part del poder central que s'iniciaria el procés per redactar i aprovar un Estatut d'Autonomia.

Una comissió es va reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia. Proclamava el dret de Catalunya a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'estat espanyol com una federació de tots els pobles hispànics i definia el Principat com un estat autònom dins la República Espanyola. Aquest text era incompatible amb el de la Constitució republicana, que definia la República com un estat integral compatible amb l'autonomia de municipis i regions. Es va acabar aprovant l'Estatut, però molt retallat. Catalunya quedava constituïda com a simple regió i es mantenia el control de l'estat central en l'ensenyament.

Posicions polítiques i obra de govern

Hi havia tres posicions ben definides al respecte: la del govern central, partidaris de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la de tots els parlamentaris catalans per reclamar una autonomia àmplia; i la de l'oposició de dretes que defensava un estat unitari. Durant el període del govern provisional, les atribucions a la Generalitat es van limitar. Un cop aprovat l'Estatut, la tasca del govern va ser molt important:

• Agricultura: Es va fomentar la creació de cooperatives i es va posar sobre la taula el problema dels rabassaires. S'aprovà una reducció del 50% de les rendes que pagaven als propietaris.
• Política social: Mitjançant la Llei de Bases, es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de sanitat i assistència social, amb la creació de l'organisme de suport social ICAF.
• Ensenyament: Es van fundar nombroses escoles, de les quals destaca l'Institut-Escola.
• Llengua: En el terreny lingüístic, es va aprofundir en la normalització de la llengua catalana. El 1932 es va aprovar el diccionari de Pompeu Fabra.
• Territori: Catalunya es va dividir en 38 comarques.

La reorganització de les dretes

Les reformes i la conflictivitat van disgustar les elits econòmiques, socials i ideològiques. El centre-dreta espanyol es va reestructurar al voltant del Partit Radical de Lerroux. També es va formar la CEDA amb els catòlics i conservadors. Es va produir el cop d'estat de Sanjurjo i, el 1933, es va crear l'Unió Militar Espanyola (UME), una organització clandestina de militars de dreta i antireformistes.