Geodinàmica Interna: Calor, Tectònica de Plaques i Deformació de Roques

Fonts de Calor Interna de la Terra

El Gradient Geotèrmic

L'augment de temperatura que es produeix a l'interior de la Terra rep el nom de gradient geotèrmic.

Impactes de Meteorits

L'energia cinètica dels quals es transforma en energia tèrmica.

Desintegració d'Elements Radioactius

Que produeix partícules subatòmiques com els electrons i els neutrons a altes velocitats. Quan aquestes partícules xoquen amb els àtoms del voltant, augmenta l'energia tèrmica.

Decantació de Materials Densos i Formació de Capes

Ferro, cap al nucli terrestre. La decantació comença quan el planeta ja havia començat a fondre's, però una vegada encetat, es produeix la formació de capes: els materials s'ordenen per densitats, i el ferro forma el nucli.

Dinàmica de Plaques Tectòniques

L'Extensió del Fons Oceànic

El 1962, el geofísic Harry Hess va proposar que les dorsals eren en realitat zones on es creava escorça oceànica nova, de manera que l'extensió de l'oceà anava augmentant. L'edat de les roques basàltiques recolzava aquesta hipòtesi: els basalts del fons oceànic eren més antics com més allunyats estaven de la dorsal. L'expansió és de pocs mil·límetres cada any.

La Teoria de la Tectònica de Plaques

Teoria geològica que explica els diferents fenòmens geològics a partir dels moviments de les plaques litosfèriques rígides sobre l'astenosfera tova, moviments que es deuen a les corrents de convecció existents en el mantell.

Tipus de Plaques Litofèriques

• Plaques continentals: Aràbiga, Africana, Euroasiàtica.
• Plaques oceàniques: Pacífica, Cocos, Nazca.

Límits de Plaques Tectòniques

• Límit Divergent

  Es crea una nova litosfera oceànica. Es produeixen dorsals oceàniques com la Dorsal Atlàntica. Els principals processos geològics són la sismicitat moderada i el vulcanisme intens, amb expansió dels fons oceànics.

• Límit Convergent

  Es destrueix litosfera oceànica. Col·lisió oceànica o col·lisió entre continents (costa del Pacífic a Sud-amèrica, Pirineus). Zona de subducció o orogen de col·lisió.

• Límit de Cisallament

  Passiu o conservador. Estructura geològica: falla transformant (Falla de San Andrés). Processos: sismicitat.

• Diàclasis

  Ruptura de les roques sense desplaçament relatiu dels blocs fracturats (esquerdes de retracció, disjunció columnar, esquerdes de gelifracció, formació de conques per desplaçament).

• Falles

  Fractures amb desplaçament relatiu dels blocs fracturats (inverses, directes, de rumb).

Tipus de Límits de Plaques i Processos Associats

Límits Constructius (Divergents)

• Són zones de fractura on el material calent del mantell surt a la superfície, generant una intensa activitat volcànica fissural.
• El vulcanisme produeix grans volums de basalt, que origina escorça oceànica nova.
• Els corrents de convecció divergents produeixen esforços distensius, afavorint la sortida continuada del magma basàltic.
• La pressió que realitza el magma des de l'interior alça els dos límits de la fractura que formen el relleu de la dorsal.
• En la zona de rift, l'aigua de l'oceà s'hi infiltra fàcilment, però quan entra en contacte amb les roques incandescents, és expulsada a una temperatura molt alta i forma brolladors hidrotermals.

Límits Passius (Falles Transformants)

Les dorsals són fractures en ziga-zaga, formant zones de cisallament que reben el nom de falles transformants.

Límits Destructius (Zones de Subducció)

• En les zones de subducció, la litosfera oceànica es plega i s'endinsa en el mantell. Per això, són zones de destrucció de litosfera oceànica.
• La placa subduent sempre és oceànica, però la placa cavalcant (la que es manté a la superfície) pot ser oceànica o continental.
• Es destrueix la litosfera oceànica.
• L'empenta de la placa subduent origina una intensa sismicitat.
• Es produeix magmatisme.

Límits de Col·lisió (Orogens de Col·lisió)

Quan es produeix la col·lisió entre dues plaques continentals, una d'elles queda cavalcada damunt de l'altra i el moviment convergent es deté.

Deformacions de les Roques

Tipus de Deformacions

Els esforços compressius i distensius a què està sotmesa l'escorça originen tres tipus de deformacions en les roques:

• Deformació elàstica: Reversible. Pas de les ones sísmiques.
• Deformació plàstica: Irreversible. La deformació es manté (plecs).
• Deformació fràgil: Ruptura de les roques quan se sobrepassa el límit de plasticitat (falles i diàclasis).

Compressió i distensió.