Geografia Agrària i Pesquera d'Espanya: Estructures, Producció i Polítiques

Evolució de l'Economia Agrària

De l'Economia de Subsistència a la de Mercat

La utilització de noves tècniques, com la rotació triennal, i la introducció de nous cultius van permetre augmentar la producció agrària i, així, incrementar els ingressos dels propietaris i dels pagesos. D'aquesta manera es va poder passar d'una economia de subsistència, en què es produïa per a l'autoconsum, a una economia de mercat, en què el pagès és venedor dels seus productes i comprador d'altres, com maquinària i llavors. A mesura que el camp s'ha anat mecanitzant progressivament, la població agrària ha anat disminuint a causa de la baixa rendibilitat que obtenen els pagesos.

Tipus d'Explotacions Agràries a Espanya

Latifundis (Grans Dimensions)

Els latifundis són explotacions de grans dimensions (més de 100 ha) on es practica agricultura extensiva. Són grans extensions de terra que es poden mecanitzar per obtenir collites importants, que en comercialitzar-les proporcionen uns beneficis elevats. Predominen a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia.

Minifundis (Petites Dimensions)

Els minifundis són explotacions de petites dimensions (menys de 10 ha) on es practica una agricultura intensiva o molt científica (cultiu hidropònic). Aquest és el cas del conreu de plantes ornamentals en hivernacles o els conreus d'horta al litoral mediterrani (plàstics a Almeria, cultiu hidropònic). Predominen a la meitat nord de la península Ibèrica i als dos arxipèlags.

Explotacions Mitjanes

Són explotacions de mida mitjana (aproximadament 30 ha) on es fomenta la pràctica d'una agricultura intensiva. Des de la UE s'han afavorit aquests tipus d'explotacions amb la finalitat d'obtenir productes de qualitat per a un mercat cada vegada més exigent.

Distribució Territorial del Treball Agrícola

Anàlisi de la Feina Familiar i Assalariada

La distribució territorial del treball agrícola a Espanya es pot analitzar mitjançant dos mapes clau:

• Mapa Feina familiar respecte al treball agrari: Dóna informació sobre el nombre de familiars implicats en les tasques agrícoles. Si en el minifundi predomina la feina familiar i en el latifundi no, les zones on es donen els valors més elevats s'han de relacionar amb el minifundi i viceversa.
• Mapa Feina eventual sobre treball assalariat: Dóna informació sobre on predomina el treball eventual, que és propi dels latifundis (l'olivera i la vinya requereixen atenció de forma estacional), i el contrari respecte del treball assalariat.

En concret, a la zona de Galícia i la cornisa cantàbrica hi predomina la feina familiar, cosa que pot identificar-se amb una agricultura i una ramaderia menys capitalitzades i unes explotacions menys orientades pels mercats. Al mapa de la Feina eventual sobre treball assalariat es fa patent una frontera històrica invisible, que té els seus orígens en l'expansió cristiana sobre el món musulmà:

• Al nord hi predominen les explotacions petites i mitjanes en què les famílies pageses exploten la terra de forma directa.
• Al sud d'aquesta frontera, a Andalusia, Extremadura i la Regió de Múrcia, hi predominen les grans explotacions i el treball assalariat eventual.

La Producció Agrícola i Ramadera a Espanya

Cultius de Secà i Situació Actual

Els cultius de secà més estesos són els cereals, la vinya i l'olivera. La situació actual ve determinada per:

• Un augment en les superfícies destinades als cereals per a pinso.
• Una extensió de la vinya i de l'oliva d'almàssera.
• Una disminució de l'oliva de taula.

Exigències dels Cultius de Regadiu

Les exigències més costoses dels cultius de regadiu són:

• L'elevada demanda de mà d'obra.
• El creixement en l'ús de fertilitzants, productes fitosanitaris (pesticides) i llavors d'alt rendiment (poden ser llavors transgèniques).

Pilars de la Producció Ramadera Espanyola

Els principals productes obtinguts de la ramaderia són:

• Carn i llet del bestiar boví i oví.
• Carn fresca i embotits del bestiar porcí.
• Producció d'ous de gallines ponedores.

Indústria Agroalimentària i Polítiques

Estratègies i Objectius (PAU)

1. L'alumne ha de destacar que la indústria agroalimentària només està relacionada amb la producció agrària local de manera parcial. Hi ha productes que es produeixen i s'elaboren majoritàriament al propi territori, però d'altres, no (productes elaborats que provenen de zones agràries fora del país o que requereixen diverses matèries primeres). Històricament s'ha tendit a ubicar la indústria agroalimentària prop del mercat consumidor, com ara l'àrea metropolitana de Barcelona.
2. Tant l'increment del regadiu com de l'elaboració de productes de qualitat han estat les estratègies principals per assegurar un increment del valor de la producció agrària. La diferència principal resideix en el fet que, a través del regadiu, es pretén assegurar un volum de producció suficient per als ingressos dels pagesos, mentre que, en el cas de la producció de qualitat, l'increment d'ingressos s'obté a través de l'augment del preu de venda d'un producte amb característiques específiques valorades pel comprador.

Política Agrària Comuna (PAC)

El principi de la PAC és potenciar l'agricultura amb la finalitat d'aconseguir abastar els països comunitaris i fer pujar les rendes agràries. Des del 2003, la política agrícola comuna s'orienta en favor d'una competitivitat més gran i l'adaptació a la demanda.

Objectius del PNDR (Programa Nacional de Desenvolupament Rural)

• Augmentar la productivitat de l'agricultura i de la silvicultura.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària.
• Millorar el medi ambient i l'entorn rural.

El Sector Pesquer Espanyol

Principals Caladors de la Flota Espanyola

Els vaixells espanyols pesquen en les aigües del corrent fred que discorre per les costes orientals de les Canàries, en l'anomenat Banc Saharià. A causa dels freqüents conflictes amb els països africans, es va arribar a acords amb el Marroc, el Senegal i Mauritània. Degut a totes les dificultats, s'han buscat nous destins en llocs llunyans, com ara:

• El canal de Moçambic.
• Les costes de Somàlia.
• Les aigües de l'Atlàntic a l'Amèrica Llatina.

Volum de Captures i Rànquing Europeu

Espanya, per volum de pesca, ocupa el primer lloc per davant del Regne Unit i de Dinamarca. El volum de pesca ha augmentat entre 2012 i 2014 un 46,3%. A Dinamarca aquest augment ha estat del 48,2%; a França del 17,9%, al Regne Unit del 20% i a Portugal ha disminuït un 9,6%.

Llavors Transgèniques

Definició i Debat sobre el seu Ús

Una llavor transgènica és un organisme viu que s'ha creat artificialment mitjançant la manipulació dels seus gens. A continuació es presenten els arguments a favor i en contra del seu ús.

Els Paisatges Agraris d'Espanya

Paisatge Atlàntic

• Localització: Litoral i prelitoral cantàbric i gallec.
• Clima: Oceànic (plujós i temperatures suaus).
• Ús del sòl: Explotació forestal intensiva (fusta o terres de pastura). Tradicionalment bosc caducifoli, actualment repoblat amb pi i eucaliptus (més productius).
• Agricultura: Ocupa poca superfície. La policultura tradicional només es conserva a algunes zones de l'interior de Galícia. Monocultius més freqüents: blat de moro farratger i pomeres per a la producció de sidra.
• Ramaderia: Centrada en el bestiar boví. País Basc, Cantàbria i Astúries produeixen llet (vaques frisones). Galícia se centra en la producció de carn de boví.
• Estructura agrària: Minifundista (sobretot a Galícia). Explotacions petites i familiars.

Paisatge d'Interior (Continental)

• Localització: Castella i Lleó, Castella-La Manxa, zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.
• Clima: Continental (falta de pluges).
• Vegetació: Bosc escàs de tipus mediterrani (alzines i pi), de vegades relacionat amb zones de pastures (deveses).
• Agricultura: Es basa en el conreu de cereals amb rotacions de tipus biennal o triennal. Abans predominava el blat, ara l'ordi per alimentar el bestiar. Molt mecanitzada, amb ús d'adobs, llavors de qualitat i reg.
• Ramaderia: Ovina a les zones de secà. A les àrees urbanes hi ha naus d'explotacions industrials ramaderes (boví, porcí i aviram).
• Estructura agrària: Grans explotacions d'agricultura extensiva mecanitzada a les zones de secà i prop del Guadalquivir. A les zones de regadiu, propietat mitjana amb tendència a la concentració i mecanització.

Paisatge Mediterrani

• Localització: Litoral i prelitoral mediterrani, zones de l'Ebre i del Guadalquivir i les Balears.
• Clima: Mediterrani (temperatures elevades a l'estiu, suaus a l'hivern i escasses precipitacions).
• Vegetació: Bosc molt degradat (alzina, roure i pi, garriga), poc productiu.
• Agricultura de Secà: Es conrea la trilogia mediterrània (cereals, vinya i oliveres). Els olivers ocupen milions d'hectàrees (Jaén, Badajoz i Ciudad Real). Altres conreus: ametllers, avellaners i garrofers.
• Agricultura de Regadiu: Molt tecnificada (reg, hivernacles, selecció de planters, productes fitosanitaris). Conreus: hortalisses (Andalusia), cítrics (hortes de llevant), fruits tropicals (Màlaga i Granada).
• Ramaderia: Ovina i cabruna extensiva a les zones de secà. A Catalunya, ramaderia porcina i bovina intensiva.
• Estructura agrària: En general, predomina l'explotació mitjana. A Andalusia és latifundista. A les planes litorals, les explotacions són petites i intensives.

Paisatge d'Alta Muntanya

• Localització: Altituds mitjanes o altes.
• Clima: Fred amb precipitacions que poden ser en forma de neu.
• Vegetació: Disposada en pisos (Pi negre, avet, faig).
• Agricultura: Al Nord, model alpí (terres de pastura, hortes i conreus al fons de les valls). Al Sud, els conreus s'esgraonen (1500 i 2000 m).
• Silvicultura: Explotació del faig i del castanyer. Ara es repobla amb pi i eucaliptus.
• Ramaderia: Ovina i bovina, explotada de forma extensiva.
• Estructura agrària: Predominen les explotacions de conreu petites. La superfície forestal és de propietat municipal o mancomunada.

Paisatge de les Illes Canàries

• Localització: Illes Canàries, relleu abrupte i sòls volcànics.
• Clima: Subtropical càlid amb escasses precipitacions.
• Vegetació: Boscos protegits (Patrimoni de la Humanitat) a causa de l'explotació excessiva en el passat.
• Agricultura: Plàtans (Tenerife i La Palma), tomàquets d'exportació (Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura), patates (Tenerife i Gran Canària). Conreus sota plàstic d'hortalisses i fruiters.
• Ramaderia: Augmenta el nombre de caps de bestiar cabrum i oví. Retrocés del bestiar boví i porcí.
• Estructura agrària: Variada. Sistema de subsistència amb propietats petites. A la costa predominen grans explotacions dedicades a la comercialització.