Geografia de Catalunya i Illes: Relleu, Costes i Sistemes Muntanyosos

Costes Mediterrànies

Les costes mediterrànies es caracteritzen per ser baixes i rectilínies, amb amples arcs separats per turons rocallosos.

Litoral Català

El litoral català no és uniforme, presentant relleus diferents. Hi trobem deltes, petites planes litorals, i costes acinglerades i abruptes.

Golf de València

S'estén des del Cap de la Nau fins al Delta de l'Ebre. És una plana costanera, amb un arc molt pronunciat a les seves aigües, on es disposen sediments marins i terrestres. Són característics les platges, aiguamolls, albuferes i tómbols.

Costa Mediterrània d'Andalusia i Múrcia

Aquesta costa va des de Gibraltar fins al Cap de la Nau. És una costa tallada, amb relleus muntanyosos, camps de dunes i albuferes.

Arxipèlag Balear

L'Arxipèlag Balear es va formar a partir de fragments emergits de la serralada Subbètica. Les tres illes principals són Mallorca, Eivissa i Formentera, caracteritzades per la presència de roca calcària.

Mallorca

Característiques de Formació

Mallorca és un fragment emergit de la serralada Subbètica. Les seves característiques geològiques principals són les roques calcàries.

Relleu de Mallorca

Presenta altituds modestes i un relleu ondulat, format per al·luvions, la qual cosa afavoreix l'agricultura. Els extrems de la depressió són la Badia de Palma i les badies d'Alcúdia i Pollença.

Eivissa i Formentera

Van estar unides fins al període Quaternari. Tenen un relleu muntanyós, amb una plana que ocupa el sud d'Eivissa i part de Formentera.

Menorca

La part nord va formar part de l'antic massís catalanobalear, amb materials paleozoics i relleus erosionats de poca altitud. El sud és una plana amb materials calcaris d'origen marí.

Arxipèlag Canari

Les Illes Canàries es van formar durant el període Terciari. Grans masses de materials volcànics van pujar, acumulant-se al fons de l'oceà i formant la gran dorsal atlàntica.

Relleu Volcànic

El relleu volcànic és molt complex, amb una gran diversitat de formes i disposicions: cons volcànics, grans calderes, volcans, profunds barrancs, colades de lava, penya-segats i platges. El Teide és el pic més alt d'Espanya. Les illes properes al continent africà són bastant planes, mentre que les illes del grup occidental i Gran Canària són molt muntanyoses.

El Protagonisme dels Pirineus

Pirineus Axials

Formats per materials antics (lloselles, granits, gneis i calcàries dures). Destaquen el Pica d'Estats i el Carlit. El Port de la Bonaigua (Viella) és un pas de muntanya important. Algunes parts d'aquestes muntanyes presenten formes suaus amb planes elevades, mentre que altres tenen crestes dentades amb parets verticals i fons pla.

Prepirineus

Formats per materials sedimentaris, on dominen les roques calcàries. Formen dues unitats principals:

• Serres Interiors: Com el Cadí, el Pedraforca i el Boumort.
• Serres Exteriors: Separades per depressions mitjanes (com la Conca de Tremp).

Serralada Transversal

Uneix el Prepirineu amb les serralades litorals. Està formada per blocs de roca dura, amb presència de muntanyes i planes.

Serralades de la Costa

Els rius que hi neixen són curts i de cabal irregular.

Serralada Prelitoral

Presenta cims importants, amb materials acumulats a la desembocadura d'antics rius cabalosos (com Montserrat).

Serralada Litoral

És suaument ondulada, sense altituds importants (com Collserola), i amb presència de penya-segats.

Depressió Central Catalana

Formada per materials durs i tous, té la forma d'un gran amfiteatre. Al centre de la depressió hi ha planes argiloses, amb molta erosió.