Geografia del Relleu Peninsular i Insular d'Espanya
El Sistema Ibèric: Característiques i Sectors
El Sistema Ibèric limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Està format per materials dels sòcols hercinians i materials secundaris. Es distingeixen dos sectors principals:
- Sector Nord: Un sistema de falles amb horsts elevats de més de 2.000 metres d'altitud.
- Sector Sud: Format per un intricat joc de serres i depressions solcades pels rius. S'hi distingeixen dos conjunts muntanyosos:
- L'interior: Format pels Montes Universales, la Serralada de Conca i la Serra d'Albarracín.
- L'exterior: Inclou les serres de Javalambre-Gúdar i del Maestrat, que aïllen la Meseta de la costa.
Sierra Morena: Geografia i Recursos Naturals
Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta. És un gran esglaó que separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir. El seu nom li ve pel seu color, format per materials arrencats del vell sòcol.
A Sierra Morena s'explotaven, des de l'antiguitat, importants jaciments miners, actualment tancats. Les serres són més baixes a la banda de Huelva i Sevilla. És l'únic pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través de Sierra Morena i el pas de Despeñaperros.
Les Grans Depressions: Ebre i Guadalquivir
Aquestes depressions van ser ocupades pel mar i posteriorment reblertes amb sediments terrestres aportats pels rius i, en alguns casos, pels mars i llacs. Aquests relleus es van formar horitzontalment, donant lloc posteriorment a relleus tabulars, on els materials són més resistents.
La Depressió de l'Ebre
La Depressió de l'Ebre està encaixada entre el Prepirineu, el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana. Té una longitud de 380 km i al seu voltant hi ha ciutats importants.
En un moment inicial va ser ocupada pel mar, però després es va convertir en un gran llac reblert de materials aportats pels rius o per sediments (roques calcàries). Els materials més gruixuts formen moles i mallos calcàries. Desemboca al Mediterrani, on forma un delta molt extens.
La Depressió del Guadalquivir
La Depressió del Guadalquivir es troba entre la vora de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Té 330 km de longitud i 200 km d'amplada, i s'estreny progressivament cap a l'est.
Primer va ser un gran llac i, amb els sediments, es van formar terres molt fèrtils. La depressió, travessada pel riu Guadalquivir, desemboca a Cadis, en una zona d'aiguamolls.
Relleus Insulars: Balears i Canàries
L'Arxipèlag Balear
Les illes de l'Arxipèlag Balear són fragments emergits de la serralada Bètica.
- A Mallorca, la part nord (Serra de Tramuntana) és abrupta amb altituds considerables.
- Les illes d'Eivissa i Formentera van estar unides fins al període Quaternari. Tenen un relleu muntanyós i una plana que ocupa el sud d'Eivissa i Formentera.
- A Menorca, la part nord (banda de Tramuntana) estava relacionada amb la Serralada Litoral Catalana. La meitat sud és plana.
L'Arxipèlag Canari
L'Arxipèlag Canari es va formar durant el període Terciari, quan el moviment alpí va trencar les primeres plaques tectòniques, situades al fons de l'Oceà Atlàntic. Aquestes fractures van permetre que grans masses de materials volcànics pugessin, formant part de la Gran Dorsal Atlàntica (Islàndia, Açores, Illes Canàries).
El relleu volcànic és molt complex, amb una gran diversitat de formes degudes a diferents moments geològics.
- El Teide és el cim més alt d'Espanya.
- El grup oriental (Lanzarote, Fuerteventura) és bastant pla, mentre que la resta d'illes són molt muntanyoses.
- Els relleus volcànics ofereixen una gran diversitat de formes (cons volcànics, calderes, etc.).
- Les platges són majoritàriament de sorra negra.