Geografia d'Espanya: Relleu i Evolució Geològica

Composició del Territori

Espanya és un estat europeu d'extensió mitjana, situat a la zona temperada de l'hemisferi nord. Dividida en:

• Espanya peninsular: està situada entre dos continents, Europa i Àfrica, i entre dues masses d'aigua, l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Aquest fet l'ha convertit en un lloc d'encreuament natural entre diferents medis físics.
• Arxipèlag balear: es troba al mar Mediterrani, a uns 300 km de la costa de la Comunitat Valenciana. Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.
• Arxipèlag canari: situat a l'oceà Atlàntic, a 100 km al nord-oest d'Àfrica. La Palma, El Hierro, La Gomera, Tenerife, Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote.
• Ceuta i Melilla: estan a la costa nord d'Àfrica. Ceuta a la península de Yebala i Melilla entre els caps de Tres Forcas i Agua.

El Relleu Terrestre

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. S'organitza en unitats morfoestructurals que resulten de la combinació de l'estructura geològica i del modelat.

• Estructura geològica: disposició del relleu. Depèn de la naturalesa de les roques i de les forces internes de la Terra, que alcen, enfonsen, fracturen o desplacen blocs de l'escorça terrestre.
• Modelat: resultat de l'acció dels agents externs en l'estructura del relleu; l'erosionen, transporten materials i sediments.

Característiques del Relleu Peninsular

• La forma massissa: ve donada per l'amplada d'oest a est i per les costes rectilínies, gairebé sense accidents que la delimiten. Aquest fet redueix la influència de la mar cap a l'interior.
• Una altitud mitjana elevada: a Europa, només superada per Suïssa, que té dues causes: existència de serralades altes i hi ha un altiplà elevat, la Meseta (600-800 m) que ocupa l'interior peninsular.
• La disposició perifèrica del relleu muntanyós entorn de la Meseta frena la influència del mar i causa forts contrasts entre el litoral i l'interior peninsular.

Evolució Geològica

Era Arcaica o Precambrià

La major part del territori actual estava cobert per la mar, només emergia un arc muntanyós de nord-oest a sud-est en part de l'actual Galícia i del Sistema Central, muntanyes de Toledo i Sierra Morena. Aquest massís, arrasat per l'erosió, i els mars paleozoics el van cobrir.

Era Primària

A continuació va tenir lloc l'era primària, on els mars que cobrien la península van rebre sediments i van aparèixer les serralades hercinianes, formades per materials silicis. A l'oest es va alçar el Massís Hespèric, arrasat per l'erosió a l'era primària i es va convertir en un sòcol inclinat cap al Mediterrani. Al nord-est apareixen els Massissos d'Aquitània, Catalanobalear i el de l'Ebre. Al sud-est, el Massís Beticorifeny, arrasat per l'erosió, sòcol.

Era Secundària

L'era secundària va ser un període de calma en el qual van predominar l'erosió i la sedimentació. L'erosió va continuar desgastant els relleus hercinians i la sedimentació va dipositar materials, fonamentalment calcaris, a dues zones cobertes pel mar. A la vora oriental de la Meseta, inclinada cap a l'est, les transgressions marines van dipositar una coberta no potent de sediments. A les fosses marines situades a les actuals zones pirinenca i bètica, s'hi van dipositar gruixos enormes de sediments.

Era Terciària

A l'era terciària, l'orogènesi va produir grans canvis; en primer lloc, es van alçar els Pirineus i les Serralades Bètiques quan es van plegar els materials dipositats en les serralades situades entre els massissos antics. En principi, les serralades Bètiques enllaçaven amb la serralada nord-africana del Rift i es prolongava fins a les actuals illes Balears, menys Menorca, però alguns blocs es van enfonsar. D'altra banda, la depressió de l'Ebre estava oberta al Mediterrani, fins a l'alçament de la Serralada Litoral Catalana; i la depressió del Guadalquivir, que enllaçava amb la Mediterrània fins que va trencar-se pel nord-est. Per últim, a la Meseta, l'orogènesi va alçar alguns blocs i altres van construir conques sedimentàries que van estar obertes al mar fins a l'alçament del sistema Ibèric, que les va convertir en llacs interiors.