Geografia Física d'Espanya i Portugal: Relleu i Costes
El Relleu de la Península Ibèrica
Característiques Generals
- Forma massissa.
- Elevada altitud mitjana.
- Disposició perifèrica de les serralades.
- Gran diversitat del relleu.
Evolució Geològica
El relleu actual és el resultat de dos processos principals: l'orogènesi (formació de muntanyes) i l'erosió (desgast).
- A - Precàmbric (fa 2500 Ma): Formació del sòcol antic.
- B - Paleozoic (fa 550 Ma): Orogènesi Herciniana, que forma un gran massís.
- C - Mesozoic (fa 225 Ma): Període de calma tectònica, predominen l'erosió i la sedimentació.
- D - Era Cenozoica (fa 65 Ma): Orogènesi Alpina. Es fractura el sòcol hercinià, la Península s'inclina cap a l'Atlàntic, apareixen el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo, es configura el Massís Galaic i la Serralada Cantàbrica, es forma el Sistema Ibèric i els Pirineus.
- E - Quaternari (fa 1.8 Ma): Període de glacialisme.
Unitats del Relleu
La Meseta
És la unitat central i més extensa.
Components de la Meseta
- Antic sòcol paleozoic: Format per roques dures i cristal·lines.
- Coberta discordant: Materials sedimentaris tous (sorres, argiles) dipositats posteriorment.
Serralades Interiors
Formades per l'antic sòcol durant el moviment alpí.
- Sistema Central: Separa la Submeseta Nord de la Submeseta Sud. És una zona elevada.
- Muntanyes de Toledo: Divideixen la Submeseta Sud en dues meitats.
Voreres Muntanyoses
Formades durant l'orogènesi alpina amb materials tous, plegant-se per envoltar la Meseta.
- Massís Galaic: Format per blocs fallats elevats i enfonsats, amb materials granítics i paleozoics.
- Serralada Cantàbrica: Cadena llarga amb grans desnivells. Té dos sectors:
- Oriental: Muntanyes Cantàbriques, els cims perden altitud cap a l'est, relleu plegat sobre materials sedimentaris.
- Occidental: Massís Asturià, prolongació del Massís Galaic, roques silícies.
- Sistema Ibèric: Limita la Meseta per l'est. Format per materials sedimentaris d'origen marí, plegats pel moviment alpí.
- Sector nord: Format per falles i horsts, formen elevacions de més de 2000m.
- Sector sud: Interior i exterior, aïlla la Meseta de la costa. Roques sedimentàries. Inclou la Depressió de Calataiud.
Serralades Exteriors
Són conseqüència del xoc i la fricció de plaques de l'escorça terrestre.
- Pirineus: Alineació de 440km des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus. Formats durant el moviment alpí. Es distingeixen el Pirineu Axial i el Prepirineu.
- Serralades Litorals Catalanes: Separades dels Pirineus per falles i depressions. Inclouen la Serralada Prelitoral (amb el Montseny), la Serralada Litoral (d'escassa altitud) i la Depressió Prelitoral.
- Serralades Bètiques: Formades pel llarg moviment alpí que va plegar materials sedimentaris del fons oceànic entre les plaques.
- Serralada Penibètica: Propera a la costa, amb materials de l'antic massís hercinià, inclou Sierra Nevada.
- Serralada Subbètica: Arc de materials plegats, amb paisatges de badlands, inclou les serres de Cazorla, Segura i Sagra.
Depressions Exteriors
Grans planes sedimentàries.
- Depressió de l'Ebre.
- Depressió del Guadalquivir.
Les Costes
Costes Atlàntiques
- Costa Cantàbrica: Formes altes i rectilínies, poques platges, penyasegats desiguals.
- Costa Gallega: Profundes ries (valls de rius antics inundades). Es distingeixen les ries baixes i les ries altes.
Costes Mediterrànies
- Costa Mediterrània Andalusa i Murciana: Camps de dunes i albuferes com la del Mar Menor.
- Golf de València: Plana litoral de 400 km, amb un arc de sediments.
- Litoral Català: Poc uniforme amb relleus molt contrastats, presència de deltes.