Geografia física d'Espanya
Depressió
És una zona més o menys extensa i enfonsada en el terreny, formada en el Cenozoic i emplenada amb sediments terciaris i quaternaris. En la Península, per exemple, les més importants són la depressió de l'Ebre i la del Guadalquivir.
Ibèria argilenca
Part caracteritzada pel predomini del rocam argilenc. Compren part de les depressions de la Submeseta nord i sud, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i les planes costaneres mediterrànies. La depressió del Guadalquivir en seria un exemple de la Ibèrica argilenca.
Ibèria calcària
Part caracteritzada pel rocam calcari, formada per sediments i substrats rocosos a l'era secundària. Comprèn una zona en forma de Z invertida que s’estén pels Prepirineus, Muntanyes Basques entre altres. La calcària es dissol fàcilment amb l'aigua de la pluja. Per exemple; Es Amunts a Eivissa.
Ibèria silícia
Part caracteritzada pel predomini del rocam antic de l’era primària. S'estén per l'oest de la Península, té ramificacions cap a la part occidental. El paisatgístic està determinat pel modelatge granític. Per exemple; El Massís Galaic.
Meseta
Superfície plana o lleugerament inclinada en una direcció tallada per valls i situada amb altitud. Sorgida en l’orogènesi herciniana de l'era primària. Per exemple; Submeseta Nord i Submeseta Sud.
Modelatge càrstic
Paisatge i relleu format per roques calcàries que s’han erosionat pel contacte de l’aigua. Per exemple les Coves del Drac.
Modelatge glacial
Paisatge i relleu format per l'erosió causada per les glaceres, el gel i el fred. Per exemple, als Pirineus.
Modelatge litoral
Conjunt de formes del relleu terrestre localitzades a la zona entre el mar i el continent. Per exemple la Badia de Portmany (Eivissa).
Orogènesi alpina
És el procés de formació de relleus terrestres per plegament durant l’era terciària. Durant aquest període es varen formar a la Península Ibèrica les serralades alpines i les depressions.
Orogènesi herciniana
És el procés de formació de muntanyes que es va originar en l'era primària i va formar les serralades hercinianes.
Relleu volcànic
Formes que presenta la superfície terrestre com a resultat de l'acció dels volcans que es va originar a l’era terciària. Aquest relleu es troba en les Canàries. Per exemple; el volcà del Teide.
Aridesa
Insuficiència d'aigua en el sòl i en l'atmosfera. Es produeix quan l'evaporació és superior a la precipitació. A Espanya, per exemple, es produeix a l'interior d'Alacant.
Canvi climàtic
Variació global del clima i les temperatures que afecta els ecosistemes. N’hi han canvis climàtics a causa de fenòmens naturals. A Espanya, per exemple, s’espera un augment de les temperatures i un descens les precipitacions.
Clima mediterrani
Comprèn el territori situat al sud de la zona climàtica oceànica, les Illes Balears i Ceuta i Melilla. Les temperatures varien, té unes precipitacions moderades o escasses i tempestuoses. N’hi han tres tipus de climes mediterranis: marítim o litoral (hiverns suaus i estius calorosos), continental (hiverns freds i estiu calorosos) i semiàrid (precipitacions molt escasses). Per exemple, el clima que es dóna a les Illes Balears.
Clima oceànic
Clima temperat que s’estén des del golf de Biscaia fins a les ries baixes de la costa gallega, i que es caracteritza pels hiverns són suaus i els estius frescos. Les precipitacions són bastants regulars i abundants. Per exemple, el clima de Galícia.
Clima subtropical
Clima propi de les Illes Canàries. A aquest clima les precipitacions depenen de l'altitud, ja que a les zones baixes són escasses i augmenten amb l’alçada. Les temperatures són càlides tot l’any a les zones baixes. Per exemple, el clima de Lanzarote.
Clima urbà
Microclima que caracteritza l'atmosfera a una ciutat. Es caracteritza per una major temperatura, inestabilitat de l'aire, canvis en el vent, majors pluges i contaminació. Per exemple, la ciutat de Barcelona.
Desertització
Degradació del medi natural cap a l’aridesa. A Espanya, per exemple, algunes comarques de la conca de l’Ebre, el SE peninsular etc.
Isolínia
Línia imaginària que uneix en un mapa els punts que tenen el mateix valor d'un element meteorològic. Per exemple les línies uneixen els punts de la mateixa pressió atmosfèrica, que s’anomenen isòbares.
Sequera
Temporada llarga amb poques precipitacions. Per a considerar que en una zona hi ha sequera s’han de tenir en compte les temperatures. A Espanya, per exemple, els màxims es troben a Canàries i el SE peninsular.
Modelat càrstic
El modelat càrstic es correspon amb el paisatge i el relleu format per roques calcàries que es van formar en l'era terciària a partir del plegament de materials secundaris i que s’han erosionat pel contacte de l’aigua, produint l’aparició de coves, dolines i altres formes etc. Aquest modelatge es troba principalment en la Ibèria calcària
Modelat argilós
El modelat argilós es correspon amb el paisatge i el relleu format per roques argiloses formar després de l’orogènesi alpina per l'enfonsament de grans blocs del sòcol de la Meseta i per l'aixecament de les serralades alpines. Les formes de modelat argilós són les campanyes o planes suaument ondulades, els xaragalls etc
Materials calcaris i silicis
Les serralades de materials calcaris es troben en sistemes muntanyencs que es van formar en l'era terciària a partir del plegament de materials secundaris dipositats pel mar. El sector oriental de la Serralada Cantàbrica mostra formes de relleu jurassià invertit , mentre que en el Sistema Ibèric on encara que predominen els materials calcaris també hi ha de silicis i argilosos, podem trobar formes de relleu típics del modelatge càrstic com les pòlies, els avencs,coves, les dolines, etc. Finalment en el sector dels Prepirineus, podem trobar formes de relleu més suaus i menys elevades que a la zona axial, de materials silicis.
Les serralades de materials silicis es corresponen amb el sòcol hercinià de l'antic massís Hespèric, format en l'era primària, amb els blocs rejovenits d'aquest sòcol durant la l’orogènesi alpina i amb Sierra Morena.
Clima de muntanya
Tipus específic de clima creat per les modificacions que introdueixen els grans relleus en els elements climàtics que es dóna als territoris de més de 1500m d’altitud. Es manifesta en la disminució de la pressió i les temperatures (és un clima fred, la temperatura a l'hivern és baixa, amb algun mes amb mitjana per sota de 0oC, i durant l'estiu les temperatures són fresques, no superiors a 22 oC), en l'augment de la nuvolositat i en l'increment de les precipitacions (superiors a 1000 l/m2 i moltes produïdes en forma de neu). Per exemple, el clima que es dóna a Aneto, el Mulhacén.
Clima mediterrani
Comprèn el territori situat al sud de la zona climàtica oceànica, les Illes Balears i Ceuta i Melilla. Les temperatures varien, té unes precipitacions moderades o escasses i tempestuoses. N’hi han tres tipus de climes mediterranis: marítim o litoral (hiverns suaus i estius calorosos), continental (hiverns freds i estiu calorosos) i semiàrid (precipitacions molt escasses). Per exemple, el clima que es dóna a les Illes Balears.
Clima oceànic
Clima temperat que s’estén des del golf de Biscaia fins a les ries baixes de la costa gallega, i que es caracteritza pels hiverns són suaus (al voltant dels 10oC) i els estius frescos (no superen els 22oC). Les precipitacions són bastants regulars i abundants, superiors a 800 l/m2 i cauen de forma suau, fet que afavoreix la infiltració en el subsòl. Aquesta zona és la més plujosa d'Espanya. Per exemple, el clima de Galícia.
Clima subtropical
Clima propi de les Illes Canàries. A aquest clima les precipitacions depenen de l'altitud, ja que a les zones baixes són escasses (menys de 300 mm) i augmenten amb l’alçada (cap als 600 m. es poden superar els 1000 mm a l’any). Les temperatures són càlides tot l’any a les zones baixes (cap mes baixen de 17ºC, per tant amplitud tèrmica molt reduïda) i van baixant amb l’alçada. Per exemple, el clima de Lanzarote.
", "conten":"
Clima urbà
Microclima que caracteritza l'atmosfera a una ciutat. Es caracteritza per una major temperatura, inestabilitat de l'aire, canvis en el vent, majors pluges i contaminació. Per exemple, la ciutat de Barcelona.
Desertització
Degradació del medi natural cap a l’aridesa. A Espanya, per exemple, algunes comarques de la conca de l’Ebre, el SE peninsular etc.
Isolínia
Línia imaginària que uneix en un mapa els punts que tenen el mateix valor d'un element meteorològic. Per exemple les línies uneixen els punts de la mateixa pressió atmosfèrica, que s’anomenen isòbares.
Sequera
Temporada llarga amb poques precipitacions. Per a considerar que en una zona hi ha sequera s’han de tenir en compte les temperatures. A Espanya, per exemple, els màxims es troben a Canàries i el SE peninsular.
Modelat càrstic
El modelat càrstic es correspon amb el paisatge i el relleu format per roques calcàries que es van formar en l'era terciària a partir del plegament de materials secundaris i que s’han erosionat pel contacte de l’aigua, produint l’aparició de coves, dolines i altres formes etc. Aquest modelatge es troba principalment en la Ibèria calcària
Modelat argilós
El modelat argilós es correspon amb el paisatge i el relleu format per roques argiloses formar després de l’orogènesi alpina per l'enfonsament de grans blocs del sòcol de la Meseta i per l'aixecament de les serralades alpines. Les formes de modelat argilós són les campanyes o planes suaument ondulades, els xaragalls etc
Materials calcaris i silicis
Les serralades de materials calcaris es troben en sistemes muntanyencs que es van formar en l'era terciària a partir del plegament de materials secundaris dipositats pel mar. El sector oriental de la Serralada Cantàbrica mostra formes de relleu jurassià invertit , mentre que en el Sistema Ibèric on encara que predominen els materials calcaris també hi ha de silicis i argilosos, podem trobar formes de relleu típics del modelatge càrstic com les pòlies, els avencs,coves, les dolines, etc. Finalment en el sector dels Prepirineus, podem trobar formes de relleu més suaus i menys elevades que a la zona axial, de materials silicis.
Les serralades de materials silicis es corresponen amb el sòcol hercinià de l'antic massís Hespèric, format en l'era primària, amb els blocs rejovenits d'aquest sòcol durant la l’orogènesi alpina i amb Sierra Morena.
Clima de muntanya
Tipus específic de clima creat per les modificacions que introdueixen els grans relleus en els elements climàtics que es dóna als territoris de més de 1500m d’altitud. Es manifesta en la disminució de la pressió i les temperatures (és un clima fred, la temperatura a l'hivern és baixa, amb algun mes amb mitjana per sota de 0oC, i durant l'estiu les temperatures són fresques, no superiors a 22 oC), en l'augment de la nuvolositat i en l'increment de les precipitacions (superiors a 1000 l/m2 i moltes produïdes en forma de neu). Per exemple, el clima que es dóna a Aneto, el Mulhacén.
Clima mediterrani
Comprèn el territori situat al sud de la zona climàtica oceànica, les Illes Balears i Ceuta i Melilla. Les temperatures varien, té unes precipitacions moderades o escasses i tempestuoses. N’hi han tres tipus de climes mediterranis: marítim o litoral (hiverns suaus i estius calorosos), continental (hiverns freds i estiu calorosos) i semiàrid (precipitacions molt escasses). Per exemple, el clima que es dóna a les Illes Balears.
Clima oceànic: clima temperat que s’estén des del golf de Biscaia fins a les ries baixes de la costa gallega, i que es caracteritza pels hiverns són suaus i els estius frescos. Les precipitacions són bastants regulars i abundants. Per exemple, el clima de Galícia.
Clima subtropical: clima propi de les Illes Canàries. A aquest clima les precipitacions depenen de l'altitud, ja que a les zones baixes són escasses i augmenten amb l’alçada. Les temperatures són càlides tot l’any a les zones baixes. Per exemple, el clima de Lanzarote.
Clima urbà: microclima que caracteritza l'atmosfera a una ciutat. Es caracteritza per una major temperatura, inestabilitat de l'aire, canvis en el vent, majors pluges i contaminació. Per exemple, la ciutat de Barcelona.
Desertització: Degradació del medi natural cap a l’aridesa. A Espanya, per exemple, algunes comarques de la conca de l’Ebre, el SE peninsular etc.
Isolínia: Línia imaginària que uneix en un mapa els punts que tenen el mateix valor d'un element meteorològic. Per exemple les línies uneixen els punts de la mateixa pressió atmosfèrica, que s’anomenen isòbares.
Sequera: Temporada llarga amb poques precipitacions. Per a considerar que en una zona hi ha sequera s’han de tenir en compte les temperatures. A Espanya, per exemple, els màxims es troben a Canàries i el SE peninsular.
[13] modelats
b. COMENTARI DEL MAPA
El modelat càrstic es correspon amb el paisatge i el relleu format per roques calcàries que es van formar en l'era terciària a partir del plegament de materials secundaris i que s’han erosionat pel contacte de l’aigua, produint l’aparició de coves, dolines i altres formes etc. Aquest modelatge es troba principalment en la Ibèria calcària
El modelat argilós es correspon amb el paisatge i el relleu format per roques argiloses formar després de l’orogènesi alpina per l'enfonsament de grans blocs del sòcol de la Meseta i per l'aixecament de les serralades alpines. Les formes de modelat argilós són les campanyes o planes suaument ondulades, els xaragalls etc
[16] materials calcaris i silicis.
b. COMENTARI DEL MAPA:
–Les serralades de materials calcaris es troben en sistemes muntanyencs que es van formar en l'era terciària a partir del plegament de materials secundaris dipositats pel mar. El sector oriental de la Serralada Cantàbrica mostra formes de relleu jurassià invertit , mentre que en el Sistema Ibèric on encara que predominen els materials calcaris també hi ha de silicis i argilosos, podem trobar formes de relleu típics del modelatge càrstic com les pòlies, els avencs,coves, les dolines, etc. Finalment en el sector dels Prepirineus, podem trobar formes de relleu més suaus i menys elevades que a la zona axial, de materials silicis.
–Les serralades de materials silicis es corresponen amb el sòcol hercinià de l'antic massís Hespèric, format en l'era primària, amb els blocs rejovenits d'aquest sòcol durant la l’orogènesi alpina i amb Sierra Morena.
El Massís Galaic-Lleonès presenta formes de relleu arrodonides i cims aplanats, ja que ha estat sotmesos a un llarg procés d’erosió, el mateix passa amb el Sistema Central, exceptuant-ne aquelles parts afectes per l'acció glacial o periglacial on apareixen cims més escarpats.
[10] climes
b. COMENTARI AL MAPA
Clima de muntanya: tipus específic de clima creat per les modificacions que introdueixen els grans relleus en els elements climàtics que es dóna als territoris de més de 1500m d’altitud. Es manifesta en la disminució de la pressió i les temperatures (és un clima fred, la temperatura a l'hivern és baixa, amb algun mes amb mitjana per sota de 0oC, i durant l'estiu les temperatures són fresques, no superiors a 22 oC), en l'augment de la nuvolositat i en l'increment de les precipitacions (superiors a 1000 l/m2 i moltes produïdes en forma de neu). Per exemple, el clima que es dóna a Aneto, el Mulhacén,
Clima mediterrani: un dels tres climes temperats que a Espanya comprèn el territori situat al sud de la zona climàtica oceànica, les Illes Balears i Ceuta i Melilla. La mar Mediterrània és l'element que caracteritza aquest clima, tot i que també inclou la costa de Huelva i Cadis en l'Atlàntic. Les temperatures varien segons la latitud i la distància de la mar, té un oscil·lació tèrmica superior a 10o i unes precipitacions moderades (entre els 800-500mm) o escasses (per davall dels 500 mm), irregulars (estiu sec i màxims a la primavera i la tardor) i tempestuoses moltes vegades. A la Península s'observen tres tipus de climes mediterranis: marítim o litoral (hiverns suaus i estius calorosos), continental (hiverns freds i estiu calorosos) i semiàrid (precipitacions molt escasses). Per exemple, el clima que es dóna a les Illes Balears.
Clima oceànic: tipus de clima temperat que a Espanya s’estén des del golf de Biscaia fins a les ries baixes de la costa gallega, i que es caracteritza pels hiverns són suaus (al voltant dels 10oC) i els estius frescos (no superen els 22oC). Les precipitacions són bastants regulars i abundants, superiors a 800 l/m2 i cauen de forma suau, fet que afavoreix la infiltració en el subsòl. Aquesta zona és la més plujosa d'Espanya. Per exemple, el clima de Galícia.
Clima subtropical: clima propi de les Illes Canàries, degut a la seva posició a l’extrem sud de la zona temperada. A aquest clima les precipitacions depenen de l'altitud, ja que a les zones baixes són escasses (menys de 300 mm) i augmenten amb l’alçada (cap als 600 m. es poden superar els 1000 mm a l’any). Les temperatures són càlides tot l’any a les zones baixes (cap mes baixen de 17ºC, per tant amplitud tèrmica molt reduïda) i van baixant amb l’alçada. Per exemple, el clima de Lanzarote.