Geografia física: Relleus i costes de la Península i Illes
Costes de la Península
Costa Atlàntica
- Cantàbrica: formes altes i rectilínies; formen rases i penya-segats, i les ries són curtes i estretes.
- Costa Gallega: costes sinuoses amb moltes ries (altes i baixes).
- Atlàntica andalusa: costes baixes i sorrenques, dunes i fletxes litorals (entrants de sorra dins de l’aigua) que, si es disposen paral·leles, formen un cordó litoral.
Costes Mediterrànies
- Costa andalusa i murciana: relleus muntanyosos, camps de dunes i albuferes (zones d’aiguamolls). Costa sinuosa.
- Golf de València: alternen platges, aiguamolls, albuferes i tómbols.
- Litoral Català: relleus molt contrastats com ara deltes, petites planes litorals, costes arrenglerades i costes abruptes (ex: Delta de l’Ebre).
Relleus Insulars
Unitats de relleu de Mallorca
Al nord de l’illa s’eleva l’abrupta Serra de Tramuntana (Puig Major, 1445 m) amb penya-segats imponents. Les serres de Llevant tenen altituds més modestes. Entre les serres s’estén una extensa depressió central de relleu ondulat.
El relleu peculiar de Menorca
La banda de Tramuntana (nord) està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana i se suposa que va formar part de l’antic massís catalanobalear. La meitat sud, o Migjorn, és plana i de materials calcaris d’origen marí.
El complex relleu de les Illes Canàries
El relleu volcànic i els seus materials presenten una gran diversitat de formes i disposicions com a resultat dels diferents moments geològics. Les illes Canàries estan en un procés de formació continu a causa de l’activitat volcànica i sísmica.
Formes pròpies dels relleus volcànics
Existeix una gran diversitat de formes: cons volcànics, grans calderes resultants de l’erosió, dics durs de basalt que formen roques, profunds barrancs, colades de lava (rius de lava solidificada), imponents penya-segats i platges a les costes baixes.
Amenaces per a l’ocupació humana
L’origen volcànic comporta riscos significatius, principalment la possibilitat que els volcans tornin a entrar en erupció i l’ocurrència de moviments sísmics.