Geopolítica Russa: Estratègies d'Influència i el Conflicte d'Ucraïna

Recuperar la Influència Perduda

El 1991, Borís Ieltsin va assumir la presidència, dirigint un procés transformador amb solucions dràstiques i conseqüències greus per al sistema democràtic i l'economia capitalista. Rússia va demanar ajuda internacional. La manca de tradició democràtica va propiciar una corrupció elevada i el control de sectors econòmics per part de màfies. El país va patir una crisi econòmica i social, amb un augment de la pobresa, una disminució de l'esperança de vida i creixents desigualtats socials, a més de conflictes militars en territoris exsoviètics.

L'any 2000, Vladímir Putin (antic agent del KGB) va ascendir a la presidència. Va implementar una política interior autoritària, sovint descrita com a "camuflada" o pseudodemocràtica. El seu nacionalisme imperialista buscava recuperar el paper internacional de l'antiga URSS. Va rebre el suport de sectors importants i grups empresarials. Això va culminar amb el trencament del Tractat sobre forces nuclears de rang mitjà amb els EUA.

Ampliar la Zona d'Influència Russa

Rússia duu a terme una estratègia per recuperar i ampliar la seva influència geopolítica en diverses regions, especialment aquelles que formaven part de l'antiga Unió Soviètica.

Àmbits Principals d'Expansió:

• Exterior proper (blizhneye zarubezhye): Inclou Bielorússia, el Caucas i Àsia Central, zones clau per mantenir el control i establir influència directa.
• Aliances comercials i militars: Creació o suport a organitzacions com la Comunitat d'Estats Independents (CEI) i l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), una aliança militar liderada per Rússia.
• Competència amb la Xina: L'Àsia Central també és una zona d'interès per al projecte xinès de la Nova Ruta de la Seda, fet que genera una rivalitat geoeconòmica directa.
• Coixí de seguretat davant d'Occident: Rússia busca frenar l'expansió de la UE i l'OTAN cap a l'est d'Europa, especialment preocupada per la incorporació de les repúbliques bàltiques i altres antics membres del Pacte de Varsòvia a l'OTAN.

Nous Eixos Geoestratègics de Rússia

Per entendre la política exterior russa, cal tenir en compte tres eixos geoestratègics:

• La ruta de l'Àrtic, oberta pel desgel del canvi climàtic. Rússia vol controlar aquesta nova via comercial.
• El paper de Rússia com a potència energètica, subministrant gas i petroli a la Unió Europea, un recurs clau per a la seva influència internacional.
• La sortida al mar Mediterrani mitjançant el control del mar Negre, fet que explica la intervenció russa a Síria en suport de Baixar al-Assad.

Aquesta estratègia ha generat tensions amb Ucraïna, especialment després del 2014. L'objectiu de Rússia és mantenir un "coixí de seguretat" al seu voltant i evitar l'expansió de la UE i l'OTAN.

El Conflicte d'Ucraïna: Causes i Desenvolupament

Després de la seva independència de l'URSS el 1991, Ucraïna mantenia bones relacions amb Rússia. No obstant això, la crisi econòmica, la corrupció i la repressió política van provocar el moviment Euromaidan (2014), que va culminar amb l'enderrocament del president prorús Ianukòvitx.

La resposta de Rússia va ser contundent:

• Març 2014: Ocupació de la península de Crimea, amb suport popular prorús.
• Abril 2014: Suport a la proclamació de les repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk, iniciant el conflicte armat a la regió del Donbass.

El conflicte va escalar el 2021, quan Rússia es va oposar a la intenció d'Ucraïna d'incorporar-se a la UE i a l'OTAN. Finalment, el febrer de 2022, Rússia va iniciar la invasió a gran escala d'Ucraïna.

Conseqüències Humanes i Materials del Conflicte

• Més de 50.000 morts en els primers mesos.
• Més de 5 milions de refugiats.
• Destrucció de ciutats com Mariúpol, clau estratègica per connectar Crimea amb el Donbass.