Germanies i Comunitats: Causes i Conseqüències Històriques

Germanies i Comunitats: Causes i Conseqüències

Introducció: Regnat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, fill de Joana la Boja i Felip el Bell. Arriba des de Flandes a Espanya amb 17 anys per regnar.

Causes de les Comunitats:

• Carles I i V d’Alemanya era considerat un rei estranger, i el fet que tingués ministres estrangers va provocar la desconfiança dels espanyols.
• Greus problemes socials: anys de males collites, molta fam.
• Les corts havien exigit a Carles que jurés les lleis castellanes, que posés ministres espanyols i que el seu germà Francesc romangués a Espanya. Pel contrari, Carles va enviar el seu germà a fora i va nomenar estrangers com els seus consellers.
• El rei dona molt poca importància als afers espanyols i només convoca les corts per demanar-los diners.

Esclat de les Comunitats:

A ciutats com Segòvia, Toledo, Burgos i Salamanca, la petita noblesa castellana s’enrevolta contra el nou monarca i els seus consellers estrangers, proclamant-se Comunitats. La revolta va ser dirigida per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado. Demanaven:

• Major protecció per a la indústria tèxtil de la llana castellana.
• Que el rei es comportés com un rei espanyol i prescindís dels seus consellers estrangers.

Resultat:

Adrià d’Utrecht (conseller estranger del rei) reprimeix la revolta a la batalla de Villalar (1521). Execució dels principals dirigents. Maria de Pacheco, dona de Padilla, resisteix a Toledo.

Esclat de les Germanies a València i a Mallorca:

Revoltes més socials que polítiques, de contingut anti-senyorial. Davant l’absència del rei, que havia de ser coronat emperador, els agermanats s’enrevolten contra les oligarquies. Demanaven:

• Reducció dels preus dels arrendaments als camperols.
• Abolició de la jurisdicció senyorial.
• Major democratització.

Conseqüències:

La monarquia fou la gran vencedora. Imposició de l’autoritarisme del monarca.