Gestió Ambiental, Biodiversitat i Canvi Climàtic a Espanya i Catalunya

Biodiversitat, Paisatge i Acció Antròpica

Biodiversitat a Espanya

A escala mundial, Espanya manifesta una gran biodiversitat, ocupant el segon lloc només darrere de les zones tropicals.

L'Acció Antròpica i la Transformació del Paisatge

El paisatge natural ha estat transformat per l’home. Actualment, el 45% de la superfície d’Espanya està ocupada per activitat agrària.

El Paisatge: Definició i Interacció

El paisatge és la fisonomia externa d’un territori, resultat de la interacció entre factors naturals i factors humans.

Gestió del paisatge i qualitat de vida

La gestió del paisatge implica:

• Conèixer els elements que integren i condicionen cada paisatge i les seves interaccions.

Protegir el Paisatge: Ús Racional i Sostenible

Cal ordenar, planificar i gestionar per poder garantir un ús racional i sostenible. El paisatge és un patrimoni i mereix protecció, ja que està inclòs en els recursos socioeconòmics i culturals.

Tipus de Paisatges i Espais Naturals Protegits

Classificació dels Paisatges

• Predomini d'elements abiòtics: Vegetació mínima (alta muntanya, deserts àrids o freds).
• Predomini d'elements biòtics: Presència de vegetació, menys de fauna. Són els paisatges naturals.
• Predomini d'elements antròpics: Resultat de l'activitat humana. Inclou paisatges culturals, rurals i urbans.

Definicions Clau

Paisatge Natural

Interacció exclusiva dels elements abiòtics i biòtics (clima, sòl, vegetació i fauna) on els humans no han intervingut.

Paisatges Culturals

Resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi natural. És un territori percebut i valorat per les seves qualitats culturals. És el producte d’un procés i el suport de la identitat d’una comunitat. El paisatge cultural és una realitat dinàmica i sempre evoluciona.

Polítiques de Protecció i Conservació

Espais Naturals Protegits (ENP)

Part del territori que, tot i estar modificada, mereix protecció i atenció preferent.

• Parcs Naturals: Valor natural compatible amb activitats humanes (habitatges, agricultura, ramaderia, turisme...).
• Reserves Naturals: Es procura la protecció d'ecosistemes, comunitats o elements biològics específics.

Espais Protegits a Espanya: Dades Clau

El 54% de les espècies existents a Europa es troben a Espanya. Aquests espais inclouen:

• 15 Parcs Nacionals
• 130 Parcs Naturals
• 57 Paisatges Protegits
• 121 Reserves Naturals
• 230 Monuments Naturals i àrees marítimes protegides.

Mesures de Política Ambiental

La legislació espanyola obliga que, abans que s’aprovi qualsevol construcció, es faci una avaluació d’impacte ambiental per analitzar-ne les conseqüències.

Paisatges de Catalunya

El creixement econòmic, la generalització del model de vida urbà i la integració de Catalunya dins dels fluxos globals han provocat transformacions significatives en el territori català durant els darrers anys.

Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya

Catalunya té una llarga tradició en la protecció dels espais naturals. El sistema d’espais naturals protegits a Catalunya depèn de la legislació catalana, espanyola i europea.

Problemes Mediambientals i Contaminació

Classificació de la Contaminació

Segons el medi que afecta:

• Atmosfera
• Hidrosfera
• Sòl

Segons el tipus d’agent contaminant:

• Química
• Radioactiva
• Acústica
• Tèrmica
• Electromagnètica
• Lumínica i Visual

Degradació de la Biosfera

• Desforestació
• Erosió
• Desertització / Desertificació
• Pèrdua de Biodiversitat
• Residus

Contaminació Atmosfèrica: Efectes

Les emissions contaminants són locals, però els seus efectes poden ser regionals i globals:

• Escala local: Clima urbà, Boirum (smog), Contaminació acústica.
• Escala regional: Pluja Àcida.
• Escala global: Forat de la capa d’ozó, Efecte Hivernacle i Canvi Climàtic.

Pluja Àcida

Fa referència a l’absorció, per la pluja, d’elements contaminants en suspensió a l’atmosfera (Sofre, Nitrogen).

Principals problemes causats:

• L'acidificació del sòl, de les aigües superficials i dels aqüífers.
• Corrosió d’edificis, monuments i construccions.

Canvi Climàtic i Escalfament Global

Els actes humans provoquen canvis ràpids en el clima, als quals el planeta no s’adapta amb la mateixa velocitat.

Efecte Hivernacle i Escalfament Global

Sense l'efecte hivernacle, la temperatura mitjana de la Terra seria de -22ºC; amb ell, és de 14ºC. No obstant això, l'augment de gasos fa que només el 37,5% de l’energia que escalfa la superfície torni a l’exterior; la resta és retinguda pels gasos de les capes superiors de l’atmosfera, provocant l’escalfament.

L’augment de la temperatura provoca que els mars pugin de temperatura i el desglaç de grans plaques glaçades a les zones àrtiques i antàrtiques.

Conseqüències del Canvi Climàtic

Conseqüències Ecològiques

• Augment de l'evaporació de l'aigua.
• Increment de precipitacions o sequeres, depenent de la zona.
• Menys precipitacions de neu.
• Fusió del gel en glaceres i pols.
• Augment del nivell de l’aigua del mar per la fusió del gel i l’expansió tèrmica de l’aigua.
• Inundació de zones de la terra (illes, costes).
• Extincions i canvis en la distribució d’espècies.
• Augment de malalties tropicals.

Conseqüències Econòmiques, Demogràfiques i Socials

• Es preveu que el 2050 es pugui produir un crac econòmic comparable a l’impacte de les dues guerres mundials.
• Es preveu que el 2050 hi hagi 200 milions de desplaçats que perdran casa seva a causa de les inundacions.
• S’haurà de canviar la forma de viure, basada en el consum de tota mena de recursos.

Degradació de la Biosfera i Sostenibilitat

Desboscament (Desforestació)

Incrementa un 20% les emissions de CO2 que els arbres talats frenarien. Intensifica la pobresa de 60 milions de persones que depenen dels boscos cada any.

L’Erosió i la Desertificació

Genera la desertització del sòl i dels recursos ecològics. Espanya és el país de la UE amb l’índex de desertització més alt.

Els Incendis Forestals

Són una de les causes principals de destrucció dels paisatges vegetals. Les causes dels focs són molt diverses:

1. La sequedat dels estius mediterranis genera un gran dèficit de precipitacions: altes temperatures i manca d’humitat.
2. L’abandonament de les explotacions agràries no rendibles fa augmentar les zones boscoses i la disminució de població i d’activitats rurals que en feien el manteniment.
3. L’augment de les segones residències i l’increment de l’ús de vehicles tot terreny ha fet créixer el risc d’incendis per descurança o per accident.

Factors humans dels incendis:

• Cremes agrícoles
• Accidents (línies elèctriques)
• Negligències
• Ús lúdic del bosc
• Abandonament de zones rurals
• Incendis intencionats

Pèrdua de la Biodiversitat

Les espècies s’extingeixen o són amenaçades per la contaminació i la destrucció dels hàbitats.

Empremta Ecològica

És un indicador de sostenibilitat que resumeix, individualment, l’àrea necessària per produir els recursos que s’utilitzen i per assimilar els residus que es generen. La biocapacitat mitjana del planeta per habitant s’ha estimat en 1,7 ha. A cada habitant li correspondria 1,7 ha per tal de satisfer totes les nostres necessitats durant un any.

Cimeres Climàtiques (COP)

La COP (Conferència de les Parts) és l'òrgan suprem de la Convenció de Nacions Unides per al Canvi Climàtic, la seva màxima autoritat amb capacitat de decisió. L'associació de tots els països membres es reuneix anualment durant dues setmanes per abordar el problema del canvi climàtic.

Kyoto i París són les dues COP més importants. A la COP 25, 73 països es van comprometre a descarbonitzar les seves economies per al 2050. L'última va ser la COP 26 de Glasgow, on hi va haver un compromís sobre el metà i més de 40 països van acordar abandonar el carbó.