Gestió del Patrimoni Natural i Impactes Ambientals a la Península

La gestió del patrimoni natural

És el conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna, però que amb el pas del temps ha adaptat a les seves necessitats. Hi ha dos moments clau en què l'ésser humà ha adaptat l'espai a les seves necessitats:

• 1r: A l'Edat Mitjana, amb l'arada.
• 2n: La Revolució Industrial del segle XIX, trencant l'equilibri degut a la petjada ecològica.

Alguns dels factors per calcular la petjada són: el consum dins d'una societat, el nombre de ciutats i l'efecte hivernacle que es produeix.

Els impactes mediambientals de la societat

Un dels impactes produïts per les societats és el creixement urbà descontrolat, que es pot produir per moviments migratoris quan hi ha una manca de planificació i també degut a l'especulació.

A més, també hi ha el creixement urbà dispers, que tracta de ciutats que tenen una baixa densitat, però un gran impacte energètic.

Un tercer impacte està produït per la societat consumista i les seves demandes, especialment de recursos tecnològics que necessiten minerals com el coltan.

Residus urbans i industrials

Generen uns efectes molt negatius per a l'ésser humà. A les ciutats, els residus més comuns són les aigües negres, mentre que per a la indústria poden aparèixer materials radioactius que afecten l'aigua dolça.

Per depurar l'aigua s'utilitzen depuradores. Quan no hi ha prou aigua neta, es treu dels embassaments. Hi ha altres residus dels quals també s'ha d'encarregar l'administració i que afecten la ciutat.

D'altra banda, l'aigua salada també pateix els efectes dels residus, especialment dels plàstics. Segons l'estudi de l'expedició Malaspina, afecta a més de 600 espècies. La major part d'aquests plàstics provenen de cosmètics i detergents.

Les xarxes fluvials i la hidrografia peninsular

La xarxa hidrogràfica peninsular està formada per tres grans xarxes:

Xarxa Mediterrània

• Els rius més destacats són el Segura, el Segre i, sobretot, el riu Ebre, que és el segon més llarg de la península.
• Algunes de les seves característiques són que tenen un cabal irregular i que, excepte l'Ebre, són curts.
• Desemboquen al Mediterrani i tenen un règim que és fluvial i nivofluvial, és a dir, la seva crescuda està relacionada amb el desgel.

Xarxa Atlàntica

• Són molt extenses i tenen els rius més llargs de la península, com el Duero i el Tajo.
• Són rius que desemboquen a l'Atlàntic i tenen un cabal important.
• Acostumen a trobar-se a una altura que va més enllà dels 2000 m.

Xarxa Cantàbrica

• Trobem rius com el Sella, que són rius curts i de cabal regular.
• Neixen al Cantàbric i al massís (una formació rocosa) galaico-lleonès (Castella i Lleó).