Gestió dels Recursos Hídrics a Espanya i Catalunya

Conques Hidrogràfiques i la seva Ordenació

L'aigua de la pluja i de la neu es filtra al subsòl i forma aqüífers. Una conca hidrogràfica (CH) és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu. Les conques fluvials s'ordenen tenint en compte els vessants per on desguassen les seves aigües.

Recursos Hídrics i la seva Gestió

A Espanya, els recursos hídrics són superiors a la demanda total, però és un recurs desigualment repartit. Es gestionen amb les confederacions hidrogràfiques, entitats adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat.

Característiques dels Vessants a la Península Ibèrica

• Conques del Cantàbric: Règim pluvial, pluvionival oceànic. Rius nombrosos i cabalosos per la regularitat de les precipitacions, aigües netes.
• Conques de l'Atlàntic: Règim pluvial subtropical i pluvionival. Conques molt extenses; moltes arranquen prop del Mediterrani i desguassen a l'Atlàntic.
• Conques del Mediterrani: Règim pluvial llevantí. Conques petites, estiatges notables, pluges torrencials amb inundacions (tardor).

Zones Humides Protegides

Són un dels ecosistemes més rics del món i espais vitals per a la supervivència humana. S'hi obtenen recursos, són grans absorbidors de gasos d'efecte hivernacle, i al seu voltant es concentra bona part de la biodiversitat.

Importància i Problemàtica de l'Aigua en l'Ús Agrícola

A Espanya, el percentatge més gran d'aigua es destina a usos agrícoles, especialment al regadiu, que aporta el 50% del valor de la producció agrària. Això planteja problemes per a la sostenibilitat dels recursos hídrics, com la contaminació per adobs químics, pesticides i purins.

Importància i Problemàtica de l'Aigua en l'Ús Urbà

El consum per a usos urbans i industrials presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari. Algunes indústries també necessiten aigua per als seus processos de producció. El subministrament d'aigua per a usos domèstics és prioritari. El principal problema és la insuficient garantia de subministraments per a moltes ciutats espanyoles.

Polítiques Hídriques

• Transvasament: Deriva aigua d'un riu a un altre. Es perd molta aigua amb l'evaporació (Barcelona, Madrid, Bilbao).
• Dessalinització: Plantes dessalinitzadores. És molt cara i consumeix molta energia (Canàries).
• Aqüífers: Aigües subterrànies que s'exploten mitjançant la perforació de pous i bombeig d'aigua. Disminució del nivell freàtic, que ha provocat la dessecació total o parcial d'àrees lacustres i palustres (serres mediterrànies).
• Sanejament: Control sobre els abocaments industrials i urbans. Costós i amb despesa pública (Llobregat).

Principals Conques Hidrogràfiques Catalanes

Cursos fluvials curts i de cabal irregular.

• Vessant Oriental: Rius que neixen a Catalunya i desemboquen al mar Mediterrani.
• Vessant Occidental: Rius llargs amb capçaleres extenses que neixen al Pirineu Axial. Al curs baix de l'Ebre s'hi afegeixen petits rius.

Distribució del Consum d'Aigua a Catalunya i Problemàtica

El regadiu consumeix el 34% dels recursos hídrics, sobretot a les zones del Segre i del baix Ebre, i suposa el 55% de la demanda total. Hi ha un desequilibri entre les dues demarcacions hidrogràfiques. La xarxa principal de subministraments d'aigua de la Regió Metropolitana de Barcelona, el sistema Ter-Llobregat, és insuficient.