Giambologna: El rapte de les sabines — manierisme i dinamisme

Descripció formal

El grup escultòric s’organitza a l’entorn de la figura principal d’un home jove que, amb la força dels seus braços, subjecta fortament una dona; als seus peus, ajupit, hi ha un home madur amb barba. El dinamisme i l’expressivitat són les dues característiques formals principals. A més, aquesta obra és un dels millors exemples del període del manierisme.

Les tres figures es relacionen formalment entre elles per la unió dels cossos, però alhora hi ha també un joc dinàmic de mirades que permet a l’espectador anar seguint tot el desenvolupament de l’acció. També cal destacar l’ús de l’estructura serpentinata i helicoïdal, que fa que l’escultura tingui un punt de vista múltiple i obligui l’espectador a moure’s al seu voltant (multifacialitat).

Cal remarcar l’excel·lent treball anatòmic amb què es recreen els cossos en tensió i també la magnífica captació psicològica de la lluita i del patiment dels personatges, reflectits en els rostres; cal destacar especialment el de l’home madur i el de la dona.

Temàtica

L’obra fa referència a una llegenda de Roma narrada per dos autors: Plutarc a Vides i Tít Livi a Història de Roma.

En aquests escrits s’explica com Ròmul, fundador de la ciutat de Roma, convidà els habitants de les poblacions properes —entre els quals hi eren els sabins— a una festa. Havia convingut que, quan es fes un senyal, els romans raptarien dones sabines solteres. Segons Plutarc, només s’endugueren una dona casada i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per crear una aliança forta i segura amb els seus veïns gràcies al vincle matrimonial.

En l’escena, Ròmul rapta una sabina mentre el marit d’aquesta apareix vençut als seus peus. L’obra sintetitza la narració amb només tres personatges, però aconsegueix transmetre igualment l’esperit dramàtic del rapte.

Models i influències

L’obra de Giambologna té dos referents clars:

• Miquel Àngel: del qual agafa l’estructura serpentinata.

• Benvenuto Cellini: utilitzà la idea de multiplicitat de punts de vista (multifacialitat).

Tots els elements utilitzats per Giambologna defineixen l’escultura manierista, de la qual va ser el referent principal. La seva obra va esdevenir el punt de partida de l’estatuària barroca, del qual Gian Lorenzo Bernini és el màxim referent de l’art barroc, autor de l’obra El rapte de Prosèrpina.