La Globalització: Definició, Causes i Conseqüències

Què és la globalització?

La globalització és la mundialització de les relacions econòmiques (globalització econòmica), però també de la cultura, la ciència, la política, la tecnologia, la comunicació, la cultura i la societat. Es caracteritza per la integració de les diferents economies dels estats en un sol sistema econòmic mundial, basat en el capitalisme, i comporta la interdependència econòmica entre els països. Es defineix pels següents aspectes:

• Deslocalització i desestructuració industrials.
• Augment dels serveis d'informació i cultura.
• Mobilitat geogràfica.
• Lliure circulació de capitals, tant productiu (activitats empresarials) com financer (especular a la borsa).

Causes de la globalització

S'engloben en dos grups principals:

• Millora tècnica dels transports i la comunicació: Han fet que les diferències i els desplaçaments no siguin un factor determinant per a la localització industrial.
• La supressió de les barreres duaneres: Que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç.

Globalització social

Ha produït grans canvis socials allà on s'ha implantat:

• Incorporació de la dona al mercat de treball remunerat.
• Augment del nivell de consum, amb una gran oferta de productes a escala planetària.
• Globalització del mercat laboral a través de moviments migratoris.

Globalització cultural

Afecta el món de la cultura en dos àmbits concrets:

• Ciència: Vincles de cooperació per dur a terme estudis mèdics, científics, etc.
• Gustos artístics i esportius: Promoció i seguiment arreu del món dels esdeveniments artístics, esportius i culturals.

Crítiques a la globalització: és insostenible ecològicament i inviable socialment.

Intercanvis desiguals

Es produeix una divisió espacial del treball, és a dir, una especialització per territoris en la producció d'alguns productes amb un determinat grau de tecnologia:

• Països del centre (EUA, Canadà, UE i Japó): Tecnologia elevada, controlen el mercat mundial i realitzen grans inversions de capital.
• Països d'Àfrica (perifèria): Poca activitat econòmica, no tenen control sobre el mercat mundial.
• Zones de la semiperifèria (Orient Mitjà, Sud-est asiàtic, Amèrica del Sud): Abundants recursos naturals, zona de deslocalització d'indústries, generen iniciatives pròpies.