Globalització, Economia i Sectors Productius a Espanya

Globalització econòmica i societat postindustrial

Al segle XX apareix una societat postindustrial i la globalització econòmica que van transformar el món. Aquesta societat va aparèixer gràcies a diverses noves tecnologies i novetats, com una economia basada en la producció de serveis i de béns intangibles, i del poder del coneixement. Al 1980 té lloc la deslocalització industrial, on les empreses es traslladen a països perifèrics i també milloren les comunicacions.

Amb la globalització de l’economia, les empreses van començar a exportar la seva producció a nous països; ja no es conformaven amb els mercats nacionals. Domina el sistema capitalista i hi ha un creixement del comerç internacional que supera la producció mundial de béns.

L'espai rural i l'evolució de l'agricultura

Espanya tenia una agricultura tradicional basada en la terra i el treball. Això canvia amb l’èxode rural, on es transforma cap a una economia de mercat on els pagesos implementaran noves tecnologies i màquines per augmentar la productivitat. Per facilitar la capitalització, la Unió Europea (UE) va facilitar capital mitjançant ajudes, subvencions i crèdits amb baixos interessos.

Estructura de les explotacions agràries

• Latifundis: territoris amb més de 100 ha a Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Canvien la tendència antiga d'un baix rendiment i un ús alt de la mà d’obra per un model més mecanitzat i especialitzat per obtenir més beneficis.
• Minifundis: zones de menys de 10 ha a la meitat nord peninsular i a les illes. Com a conseqüència de la pressió del mercat, s’ha abandonat l’autoconsum i s’ha augmentat la producció i la rendibilitat. Tenen problemes per la difícil mecanització degut a les petites dimensions i escassos volums de producció. Són rendibles si són agricultures científiques o intensives (hivernacles).
• Explotacions mitjanes: normalment de 30 ha, fomentades per la UE per obtenir productes de qualitat. S'incentiva l’agrupació de parcel·les, l'augment de les dimensions i avantatges monetaris. L'objectiu és una sobirania alimentària pròpia i un consum de proximitat.

Sobirania alimentària i consum de proximitat

Sobirania alimentària: El poble és qui defineix les polítiques agrícoles, agràries i alimentàries. Es protegeix el mercat domèstic contra l’exterior i es lluita contra els preus més baixos que els costos del producte.

Consum de proximitat: Fa referència a la distància entre el lloc d'origen i el de consum. Té a veure amb l’accessibilitat de la informació del producte, l'origen, l’elaboració i els canals de distribució.

Característiques de la feina agrària

• Meitat nord: predominen les petites i mitjanes terres; les famílies dels pagesos s'encarreguen de l'explotació d’aquestes.
• Meitat sud: a Andalusia i Extremadura hi ha grans explotacions on treballen assalariats eventuals.
• Agricultura a temps parcial: a prop de zones urbanes al litoral mediterrani, s’alterna el treball agrícola amb l’industrial o de serveis.
• Treball agrícola assalariat: a la meitat sud d’Espanya, en àrees de regadiu d’horta i fruiters en camps amb grans propietaris; presència de conreus amb molta mà d’obra en certs períodes de l’any.

Eixos industrials a Espanya

• Eix mediterrani: és el que té la xifra industrial més alta. Catalunya, València i Múrcia connecten amb França i Itàlia. El 2013, Catalunya va significar el 22,4% de la indústria espanyola.
• Eix de la Vall de l’Ebre: connectada amb Catalunya i el País Basc per Saragossa i Logronyo.
• Madrid: 9,8% de la producció industrial espanyola. Per la seva centralitat, atrau l'alta tecnologia aeronàutica i el capital d’inversors estrangers.
• Zones en declivi: la cornisa atlàntica i cantàbrica.
• Zones subindustrials: les dues Castelles i Extremadura.
• Zones agroindustrials: han anat augmentant els últims anys.

El turisme: motor de l'economia

El turisme és l'activitat que fan les persones durant els viatges fora dels seus domicilis en un període de temps consecutiu inferior a un any. Els turistes són aquells que es desplacen per més de 24 hores incloent un allotjament fora de casa. El turisme genera molts ingressos i és bàsic per a l’economia d’Espanya (15% del PIB estatal i 12% del de Catalunya). Espanya és una potència mundial en turisme, ocupant el 6è lloc al rànquing mundial. Aquest turisme té un impacte en la nostra societat:

• Positiu: crea riquesa i ocupació, i arriben nous productes i influències culturals.
• Negatiu: per al medi ambient afecta les zones de costa (contaminació del mar i sobreexplotació d’aqüífers); a la muntanya augmenta la desforestació i el desgast, i disminueix la biodiversitat. Per a la població, genera un augment de la despesa pública, massificació i estacionalitat.

La reestructuració econòmica

La crisi mundial de 1973-74 va provocar una caiguda dels beneficis i va disparar la inflació i l’atur. En aquest moment es comença a qüestionar el model fordista com a conseqüència de:

• La caiguda dels beneficis per les negociacions continuades dels empresaris amb els sindicats.
• La crisi energètica de 1973 provocada pels països de l’OPEP; l’energia barata va viure una alça de preus sense precedents.
• La competència dels nous països industrials que venien productes a preus més baixos.

Efectes de la crisi a partir de la segona meitat dels 70

Es va produir una elevada inflació i una caiguda de la demanda interior i de les exportacions. Tot plegat va provocar el tancament de moltes indústries i l’augment de l’atur. De 1975 a 1980 es van perdre més de 800.000 llocs de treball i la taxa d’atur va ser la més alta d’Europa.

Mesures de reactivació i reestructuració

• Creació de l'Instituto de la Pequeña y Mediana Empresa (IMPI) per al nou desenvolupament industrial.
• Facilitació de crèdits per a la creació de noves empreses.
• Decret Llei de la Reconversió Industrial (1981) i Llei de Reconversió i Reindustrialització (1984).
• Mesures del PSOE: reconversió dels sectors menys productius i eliminació d’empreses amb poca demanda.

Característiques actuals del sector terciari

Actualment, les activitats del sector terciari es caracteritzen per:

• Ser heterogènies: gran varietat de serveis i diversitat de qualificació dels treballadors.
• Ser activitats intangibles i immaterials.
• Ser activitats impossibles d'emmagatzemar.
• Estar situades a prop del consumidor.
• Tenir un nivell baix de mecanització.
• Ser activitats en expansió arreu del món, tot i que repartides de manera desigual.