Globalització: Economia, Societat i Cultura al Món
Territoris Semiperifèrics Emergents
Combinen característiques dels països centrals i perifèrics, fet que origina un desequilibri. Són estats que continuen seguint les directrius manades pels països centrals, però que estan aconseguint generar un desenvolupament propi. Alguns exemples: Brasil, Xina...
El Sistema Mundial d'Intercanvis
Comerç Desigual
El volum comercial dels països menys desenvolupats és molt escàs (països amb economia de subsistència). D'altres conreen productes ben cotitzats, com el cafè, destinats a la comercialització mundial (comerç just). Els països menys desenvolupats estan al marge del tràfic de mercaderies (comunicacions deficients).
En conseqüència, les balances comercials d'aquests països són deficitàries (exporten a baix preu i importen a preus alts) i es crea un deute extern. El Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional els donen préstecs que no poden tornar, i l'acumulació dels interessos arriba a quadruplicar-se, agreujant la pobresa.
La Població i les Ciutats al Món
Distribució de la Població Mundial
L'any 2009, la població mundial era de 6.755 milions d'habitants, amb una densitat de 50 h/km². La població es reparteix desigualment, es concentra a les ciutats, i les zones rurals queden més despoblades. L'edat mitjana de la població mundial és de 29 anys (tendència a l'envelliment).
Dinàmiques Demogràfiques i Economia
La població actual redueix el creixement i la natalitat. Hi ha una diferència entre països rics (1,6 fills per dona) i pobres (2,7 fills per dona). Hi ha poca mortalitat i molta esperança de vida.
Polítiques Demogràfiques
1) Països desenvolupats: amb poca fecunditat, promocionen polítiques que afavoreixen la natalitat per contrarestar l'envelliment.
2) Països subdesenvolupats: amb molta natalitat, forcen polítiques antinatalistes per disminuir el creixement.
Xarxes Urbanes: Un Món de Ciutats
Alguns estudiosos esmenten l'existència de tres ciutats globals (controlen decisions sobre l'economia mundial globalitzada gràcies al desenvolupament de les comunicacions) que són Nova York, Tòquio i Londres. Considerant trets socials, econòmics, etc., n'hi ha que elaboren ciutats amb més qualitat de vida (Viena, Zuric, Ginebra i Bagdad).
El Procés de Globalització Econòmica
Progrés de les Noves Tecnologies
L'aplicació de noves tecnologies de la comunicació (informàtica, telemàtica) ha fet possible la globalització econòmica perquè afavoreix les relacions comercials instantàniament. Això ha comportat:
1) La deslocalització i la desestructuració industrial: les indústries es poden ubicar on hi hagi més avantatges.
2) L'augment de serveis de la informació i la cultura: per conèixer els mercats, afavorir el consum, etc.
3) La mobilitat geogràfica: les persones es poden desplaçar amb més llibertat.
4) La lliure circulació de capitals: el capital es pot invertir sense autorització del govern.
Segons la funció, hi ha dos tipus de capitals:
1) Capital productiu: és el que s'inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de serveis.
2) Capital financer: opera en borsa per ser invertit en les accions de les empreses o per especular. El capital financer pot provocar crisis econòmiques si es retira ràpidament.
La Liberalització dels Mercats Financers
En els mercats financers és possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur. Es basen en l'especulació i poden ser de diversos tipus: de capitals, de divises, d'assegurances, etc. El procés de liberalització dels mercats financers és el resultat de les mesures impartides pels EUA i el Regne Unit el 1979. A Espanya, s'inverteix capital al mercat mundial i a les borses de Madrid i Barcelona. Les tres grans borses de referència mundial són Nova York, Londres i Tòquio.
La Concentració de Capital
L'economia global es caracteritza per la formació de multinacionals que volen ampliar el seu capital i que, per aconseguir-ho, tendeixen a formar monopolis o oligopolis. Aquestes es poden formar pel creixement intern, per fusió amb altres empreses o per compra mitjançant una OPA. A més, trobem l'expansió de les empreses (centres de producció i gestió localitzats a altres països).
La Globalització Social
Ha provocat canvis socials com:
1) La incorporació de la dona al treball: nous models familiars i nous comportaments demogràfics han canviat la vida familiar.
2) L'augment del nivell de consum: gran oferta de productes a escala mundial.
3) El mercat laboral: es globalitza a través dels moviments migratoris, i els treballadors poden accedir al mercat de treball de diferents països del món.
La Globalització Cultural
També ha provocat canvis culturals:
1) La ciència: la globalització ha comportat que es doni prioritat a la investigació (nous productes i tecnologies). Més països i empreses inverteixen en R+D (els més avançats en tecnologia són els EUA, la UE i el Japó).
2) Els gustos artístics i esportius s'uniformitzen: es poden seguir a tot el món els mateixos esdeveniments artístics, esportius, etc.