La Globalització: Impacte Cultural i Lingüístic

La globalització és el procés en el qual el comerç es torna més internacional, de manera que les economies de tots els països estan connectades.

Causes: Aquesta comença cap als anys 70 del segle passat, ja que és llavors quan tot el món comença a estar interconnectat econòmica i culturalment. El desenvolupament tecnològic i l’eliminació dels aranzels han estat factors clau. Dins del desenvolupament tecnològic, les causes van ser l’augment de productivitat i la millora dels mitjans de transport i comunicació.

Per què la globalització afavoreix els contactes entre cultures?
Gràcies a la millora dels mitjans de comunicació i a una major migració, ens arriba cultura de tot el món: pel·lícules, sèries, llibres, música, diferents menjars, modes de vestir... Tots aquests elements provoquen canvis en la mentalitat i els costums.

Aculturació: procés en el qual algunes característiques d’una cultura es transmeten a una altra, però la cultura que les rep segueix sent fonamentalment la mateixa.

Assimilació: procés en el qual una cultura influeix tant en una altra que la fa desaparèixer o canviar radicalment. Pot produir-se per un contacte cultural pacífic, però també per invasió i colonització.

La globalització és la reducció de la diversitat cultural a través de la popularització i difusió d'una àmplia gamma de símbols culturals, no sols objectes físics sinó també costums i idees. Permet més contactes culturals, la qual cosa pot enriquir les diferents cultures. No obstant això, a vegades aquests contactes porten a l’homogeneïtzació. Per tant, el diàleg, en lloc d’enriquir les parts, pot fer que siguem tots iguals. Alguns consideren que la globalització fa desaparèixer les cultures minoritàries i que per això és negativa.

Per què la globalització provoca que es perdin les llengües?
Es perden llengües perquè, per poder treballar en una economia més global, es veuen obligats a aprendre i utilitzar les llengües amb més parlants o les de països més poderosos econòmicament.

Fases de decadència lingüística:
Fase de decadència: en un lloc on hi havia dues llengües, els pares deixen d’ensenyar una llengua als seus fills perquè no la veuen útil.
Fase terminal: els pocs parlants que queden van morint, i amb ells mor la llengua.

Penso que és negativa perquè si es perd una llengua, també es perden idees, conceptes i costums que ens permeten veure el món i viure d’una manera diferent.