La Globalització i les Seves Implicacions Polítiques
La Globalització des del Punt de Vista Polític
ONU: L'ONU i el seu Consell de Seguretat, els seus conflictes més recents han posat de manifest la seva inoperància com a autoritat per damunt de tots els governs.
BM, FMI: El BM o FMI negocien amb els governs i imposen polítiques econòmiques.
OTAN, UE: L'OTAN o la UE. La UE assumeix funcions, com les duanes o l'emissió de moneda, que eren competència de l'estat.
ONG: Institucions privades i al marge de control de qualsevol govern que assumeixen funcions amb finalitats humanitàries abans reservades a l'estat.
Legislatures de la Democràcia
Superant la transició, i després del sobresalt causat pel fallit intent de cop d'estat en 1981 durant la primera legislatura, el sistema polític definit per la Constitució de 1978 ha funcionat amb normalitat, a pesar del fenomen terrorista.
La tendència del bipartidisme, limitada únicament per l'empenta dels partits nacionalistes regionalistes, s'ha vist frenada en els últims anys amb l'aparició de noves opcions polítiques.
Des de 1982, quan per primera vegada va guanyar les eleccions el PSOE, s'han succeït les etapes següents:
- 1982-1996: Socialistes, 4 legislatures, president Felip González. Es va produir l'ingrés en les Comunitats Europees, reformes estructurals. Després d'uns anys, diversos escàndols i la crisi econòmica del 1993, el PSOE perd les eleccions l'any 1996.
- 1996-2004: Etapa conservadora amb la presència de José María Aznar, un creixement econòmic, desenvolupament del sector de la construcció, amb la majoria absoluta, participació d'Espanya en la guerra d'Irac.
- 2004-2011: Matança de l'11 de març, victòria del PSOE, president José Luis Rodríguez Zapatero i després d'uns anys, crisi del 2008.
- 2011-2016: La majoria absoluta al Partit Popular, liderat per Mariano Rajoy, polítiques d'austeritat, es veuen obligats a sol·licitar un rescat bancari.
2014, Joan Carles va abdicar i es proclama rei el seu fill Felip VI.
2015, el desgast, la corrupció i la greu crisi institucional a Catalunya.
L'Estat de Benestar
L'assumpció de més competències per part dels poders públics es va traduir en la constitució d'un estat de benestar. La major part dels pressupostos es gasta en pensions, educació i sanitat. La crisi del 2008 i les reformes adaptades amb posterioritat van significar una retallada notable en l'estat de benestar. Tota aquesta situació va desembocar en un moviment de proposta ciutadana que es va materialitzar l'any 2011 en el moviment dels indignats.
El Pròxim Orient i l'Àsia Central
El conflicte d'Àrab-Israel: Creixement del fonamentalisme islàmic. Els enfrontaments afectaren el Líban.
Lluita de petroli: Els hidrocarburs han enriquit els règims d'alguns països.
- Els països occidentals intervingueren en ocasions a la zona per defensar els seus interessos.
Auge del fonamentalisme: Amenaça a Occident: atemptats a Nova York; Afganistan, coalició contra el règim talibà.
Les guerres d'Irac i Síria: La missió d'Irac per la coalició encapçalada pels EUA.
- Guerra civil a Síria.
- Proclamació del califat d'Irac i Síria a 2013; provoca onades de refugiats i noves amenaces terroristes al món.
Subcontinent Indí
Encara que tots els països de la zona comparteixen una història i una civilització comunes, el conflicte més significatiu és l'Índia-Pakistan. L'origen de la seva enemistat és la regió fronterera de Caixemir. També han sorgit altres tensions amb l'altre país musulmà, Bangla Desh: per impedir la immigració, les autoritats hindús han emprès la construcció d'un mur a la frontera. A pesar de la seva heterogeneïtat, l'Índia gaudeix d'un règim democràtic, que la converteix en la major democràcia del planeta.
Mapa:
- 1957: França, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya.
- 1973: Irlanda, Regne Unit, Dinamarca.
- 1981: Grècia.
- 1986: Espanya, Portugal, Croàcia.
- 1995: Àustria, Suècia, Finlàndia.
- 2004: Txèquia, Polònia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Estònia, Lituània, Letònia, Xipre.
- 2007: Romania, Bulgària.
- 2013: Croàcia.