Globalització i Sector Primari: Anàlisi i Paisatges Agraris Espanyols

Causes de la Globalització Econòmica

• Millora tècnica dels transports i comunicacions.
• Supressió de les barreres duaneres que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç.

Globalització Social

Canvis socials:

• Incorporació de la dona al món laboral.
• Augment del nivell de consum amb tendència a la informatització.
• Internacionalització del mercat laboral.

Globalització Cultural

Afecta el món cultural. S'ha fomentat la col·laboració científica, incrementant el desenvolupament científic i tecnològic.

Inviabilitats de la Globalització

Inviabilitat Econòmica

• Diferents condicions dels països (zones integrades al mercat global i zones que resten totalment al marge).
• Accentua les diferències entre rics i pobres.
• Ha portat desequilibris mundials i polarització econòmica: els pobres són més pobres i els rics més rics.

Inviabilitat Social

• Comporta greus problemes socials (com a conseqüència de les desigualtats).
• Succeeix entre països pobres i rics.

Inviabilitat Política

• Disminució de la capacitat reguladora dels estats (sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals).

Indicadors Socials Clau

Fan referència a demografia, salut i educació. Destaquen:

• Esperança de vida.
• Taxa de mortalitat dels menors de 5 anys.
• Taxa d'alfabetisme.
• Percentatge de població amb accés a aigua potable.

El Sector Primari

Obté productes de la natura sense transformar-los (agricultura, ramaderia, activitats forestals i pesca) i silvicultura.

La Revolució Verda

Orígens: A mitjans del segle XX, la població del Tercer Món va iniciar un creixement demogràfic que va fer témer que no es podien satisfer les necessitats alimentàries.

Consistència: Va consistir en:

• Selecció de llavors.
• Producció de cereals.
• Aplicació de tecnologia mecànica i química.

Conseqüències Positives: Augment de la productivitat mitjançant llavors especialitzades i fertilitzants.

Conseqüències Negatives: La mecanització del camp redueix la força de treball i augmenta la dependència dels països pobres respecte als rics.

Agricultura de Mercat

• Producció per a la venda.
• Molt poca mà d'obra.
• Científica i modernitzada.
• Alta productivitat.
• Ús intensiu de pesticides, adobs, selecció d'espècies.
• Elevat nivell d'especialització.
• Pròpia dels països desenvolupats.

La Pesca en Aigües Marines

Els caladors es troben en:

• Zones amb plataformes continentals extenses (Mar del Nord).
• Zones de trobada de corrents càlids i freds.
• Zones amb corrents freds.

Problemes de la Pesca

• Contaminació.
• Sobreexplotació: A nivell mundial, la flota pesquera és massa gran, provocant l'esgotament dels caladors i la pèrdua de diversitat. Els recursos marins esdevenen béns escassos i cada cop més valuosos.

Política Agrària Comunitària (PAC) de la UE

• 1957 - Fundació de la CEE: Es potencia l'agricultura subvencionant la producció i comprant excedents.
• 1986 - Ingrés d'Espanya: Els ajuts econòmics provoquen sobreproducció i els preus dels productes agraris es situen per damunt dels del mercat internacional, fent-los no competitius.
• 2003 - Canvi d'orientació: Es restringeixen els ajuts econòmics i, en el cas espanyol, s'obliga a eliminar àrees de conreu subvencionades com el tabac i el cotó.
• 2004 - Ampliació amb 10 estats: Més d'un 30% de les terres de conreu i els estats amb rendes agràries més baixes es plantegen nous objectius.

Característiques de l'Agricultura i Ramaderia Espanyola

• Disminució de la superfície conreada de secà i augment de regadiu.
• Explotacions de menys de 5 hectàrees.
• Increment de les explotacions mitjanes.
• Hi predominen explotacions petites i mitjanes (explotacions familiars, sovint amb un petit grup de treballadors assalariats).
• És freqüent el treball a temps parcial en les petites explotacions.
• Disminució de l'arrendament i la parceria, i increment de la gestió directa.
• Augment espectacular de la població.
• Expansió de la superfície ocupada per boscos i disminució de les terres de conreu degut a l'abandonament de les terres menys productives i l'augment de la superfície d'explotació.
• Lligam cada vegada més important entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària.
• La ramaderia aporta el 4% de la producció final agrària.
• La ramaderia es troba molt vinculada a la indústria càrnia i làctia.
• Pèrdua i envelliment de la població activa.

Paisatges Agraris Espanyols

Paisatge Agrari Atlàntic

Al nord de la península, relleu força accidentat, clima oceànic plujós, temperatures suaus. Prats i boscos caducifolis. Agricultura de poca extensió. Ramaderia bovina.

Paisatge Agrari Mediterrani

Zones amb influències mediterrànies. Precipitacions escasses i sequera estival. Relleus accidentats i planes fèrtils. Agricultura de la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya). Ramaderia ovina i caprina.

Paisatge Agrari de l'Interior

Interior de la península Ibèrica, zones planes amb altitud elevada, clima continental amb diferències marcades entre estiu i hivern. Precipitacions no abundants. Es conreen cereals; prop de les ciutats, predomina el bestiar oví. Població escassa i envellida.

Paisatge Agrari de Muntanya

Zona de relleus escarpats i clima fred. S'està transformant per l'impacte del turisme. Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació. Explotació forestal sovint. Ramaderia bovina i ovina.

Paisatge Agrari de les Illes Canàries

Sòls volcànics i paisatges escarpats, clima subtropical, precipitacions molt escasses. Es produeixen plàtans, tomàquets. Ramaderia ovina i caprina. Ús d'hivernacles. Població agrària en regressió. Boscos canaris que patien tala abusiva, actualment protegits.