Globalització, Sectors Econòmics i la Unió Europea: Conceptes Clau

Geografia4,88 KB

Globalització: Procés d'Integració Mundial

La globalització és el procés d'integració al món que s'inicia amb el descobriment d'Amèrica, creant un món interconnectat. Aquest procés s'accelera entre finals del segle XIX i principis del segle XXI.

El concepte d'Aldea Global

L'Aldea Global descriu un món on cap país està aïllat. Els factors clau que impulsen aquest fenomen són:

  • Tecnologia i comunicacions.
  • Fluxos comercials intensos.
  • Descobriments científics i tecnològics.

Dimensions de la Globalització

  • Econòmica: Caracteritzada per la mobilitat de capitals i la circulació de mercaderies.
  • Política: Predomini del món capitalista.
  • Social: Augment de la mobilitat i les migracions internacionals.
  • Cultural: Intercanvi i influència mútua entre cultures.

Tipologia de Països segons el Desenvolupament

Països Desenvolupats

  • Estabilitat política.
  • Producte Interior Brut (PIB) elevat.
  • Índex de Desenvolupament Humà (IDH) elevat.
  • Natalitat baixa.

Països Pobres

  • IDH baix.
  • Esperança de vida baixa.
  • Natalitat alta.
  • Freqüència de conflictes bèl·lics.

Països Emergents

Països amb un creixement econòmic per sobre de la mitjana global (PIB alt), com la Xina o l'Índia. Sovint es beneficien de la deslocalització industrial.

Estructura dels Sectors Econòmics

La distribució de la riquesa (Valor Afegit Brut, VAB) i l'ocupació (Població Activa, P.A) es reparteix de la següent manera:

  1. Sector Primari: 1,5% VAB i 5% P.A
  2. Sector Secundari: 24,5% VAB i 22% P.A
  3. Sector Terciari: 74% VAB i 73% P.A

Activitats per Sector

  1. Sector Primari: Producció agrícola (blat, cereals), ramaderia porcina i pesca (incloent-hi l'aqüicultura).
  2. Sector Secundari: Maquinària i indústria, típic de l'època postindustrial (Postfordisme).
  3. Sector Terciari: Activitats comercials, transport (especialment la xarxa de carreteres) i el turisme.

La Unió Europea (UE)

La Unió Europea és una organització que actualment agrupa 27 estats i aproximadament 500 milions d'habitants. Es va crear després de la Segona Guerra Mundial.

Cronologia de la Integració Europea

  • 1951: Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer) pels sis estats fundadors: Bèlgica, Països Baixos, França, Alemanya Occidental, Itàlia i Luxemburg.
  • 1957: Creació de la C.E.E. (Comunitat Econòmica Europea), establint una unió comercial, un mercat comú i l'anul·lació d'aranzels.
  • 1973: Primera ampliació (Dinamarca, Irlanda i Regne Unit).
  • 1986: Adhesió d'Espanya i Portugal.
  • 1992: Tractat de Maastricht. Es crea oficialment la Unió Europea, la ciutadania europea i el lliure mercat de treball.
  • 1995: Tractat de Schengen. Estableix la lliure circulació de persones entre els membres (s'hi afegeixen Suïssa i Noruega, tot i no ser membres de la UE). Entren Finlàndia, Suècia i Àustria.
  • 2004: Gran ampliació (Lituània, Letònia, Estònia, Malta, Polònia, República Txeca, República Eslovaca, Eslovènia, Xipre i Hongria).
  • 2007: Entren Romania i Bulgària. S'aprova el Tractat de Lisboa.
  • 2013: Adhesió de Croàcia.
  • 2020: El Regne Unit abandona la Unió Europea (Brexit).

Institucions de la UE

  1. Parlament Europeu: Òrgan legislatiu, elegit cada 5 anys.
  2. Consell Europeu: Format pels Caps d'Estat i de Govern.
  3. Consell de la Unió Europea: Reuneix els ministres dels estats membres per debatre legislació.
  4. Comissió Europea: Òrgan executiu, responsable d'aplicar les lleis (presidida per un president/a).
  5. Tribunal de Justícia de la UE: Poder judicial.
  6. Banc Central Europeu (BCE).

Objectius Principals de la UE

  • Unificació monetària: Establir l'euro (2002) per garantir l'estabilitat econòmica i evitar desequilibris.
  • Unificació social i de política exterior: Garantir el dret a circular i residir lliurement.
  • Ajudar al desenvolupament dels països menys afavorits.
  • Implementar polítiques regionals i fons de cohesió per reduir les desigualtats territorials.

Descarregar

PDF Word HTML