Globalització, Unió Europea, Població i Catalunya: Resum de Geografia

La Globalització i el Nou Ordre Mundial

La globalització és un joc d'interdependència política i econòmica entre països. El “res” és una relació jerarquitzada definida pels territoris centre i perifèria, amb una distribució de recursos desequilibrada. L'agricultura i la ramaderia estan condicionades per factors físics i humans que modifiquen el paisatge. La pesca té problemes importants per la sobreexplotació.

Agricultura i Ramaderia

Llocs de poblament intensiu, molta mà d'obra i instal·lacions; poblament extensiu amb mà d'obra escassa i cara. Ovelles: grans quantitats a preus baixos, se seleccionen bestiar i llavors. L'agricultura subministra a la indústria amb gran importància; és el sector impulsor del desenvolupament econòmic, exigeix comunicacions de transport ràpides i segures. Als països desenvolupats la indústria té un alt nivell de producció i personal qualificat amb bones infraestructures, mentre que en vies de desenvolupament hi ha baixa producció, pocs mitjans i gran dependència dels països desenvolupats (destaquen Brasil, Mèxic i Xina).

Transports i Comerç

Les tecnologies han afavorit la globalització territori-centre (UE, Japó, EUA) que controlen el comerç i la tecnologia, i la perifèria (països africans subaquàtics amb base agrària i desenvolupament escàs). Els semiperifèrics combinen cara a 2 pobles.

El món té més de 7.000 milions d'habitants. La globalització es recolza en les ciutats i les seves relacions (ciutats globals com Nova York, Londres, Tòquio, on hi ha grans centres de decisió). L'economia global s'organitza al voltant dels EUA, la UE, el Japó i la Xina, aplicant noves tecnologies de la comunicació, la qual cosa ha provocat deslocalització i destrucció industrial, augment d'aquests serveis, lliure circulació de capital i mobilitat social lliure. Això dóna al mercat laboral remuneració, nivell de consum alt, i el mercat laboral global s'amara de moviments migratoris, culturals i científics (centres d'investigació i desenvolupament que estableixen vincles de cooperació) i gustos artístics i esportius uniformes per accedir a la informació fàcilment.

La Unió Europea (UE)

Evolució Històrica de la UE

• 1950: Schuman presenta la proposta.
• 1951: Inici del funcionament de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg).
• 1957: Tractat de Roma constituint la CEE i Euratom.
• 1973: Incorporació dinàmica d'Irlanda i Regne Unit.
• 1981: Grècia s'incorpora a la CEE.
• 1986: Espanya i Portugal a la CEE.
• 1990: Reunificació de la República Federal Alemanya i democràcies.
• 1992: En vigor el Tractat de Maastricht que estableix la creació de la UE.
• 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia.
• 2000: L'euro.
• 2004: República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia.
• 2007: Bulgària i Romania.

Estats membres de la UE: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia.

Població i Demografia a la UE

Densitat alta (120 h/km²). Més població a França, Alemanya i menys a Xipre, Luxemburg i Malta. 7,4% de la població mundial. Més de 65 anys (17%), adults quasi 70%, 1,5 fills per dona, 80 anys d'esperança de vida.

Migracions: Fan canvi demogràfic; al 2009 la immigració supera els 940.000, elevada a Irlanda, Romania i Polònia, i venen de Turquia, Amèrica Llatina i Àfrica.

Sectors Econòmics a la UE

• Sector 1 (S1): Perd importància a la UE, molt mecanitzat, tecnologia moderna. Al mediterrani predomina la secana i regadiu intensiu a oceànica. Ramaderia continental, producció de carns nòrdics, recursos forestals. Principals productors de cereals: Alemanya i França; d'horta i fruita: Itàlia i Espanya. El sector pesquer redueix captures en més de 2 milions de tones; l'aqüicultura representa el 18% del volum total de la producció pesquera.
• Sector 2 (S2): 30% del PIB i dóna feina al 24%. Destaca la producció de metalls, maquinària, equips elèctrics, alimentació, begudes i productes químics. El repte és la globalització.
• Sector 3 (S3): Economia en procés de terciarització, són gairebé el 70% del PIB. Com la UE, és principal exportador de mercaderies (representa la cinquena part de les importacions i exportacions mundials). S'exporten principalment maquinària, productes químics i farmacèutics, i s'importen productes energètics i vehicles de la Xina, EUA i Rússia. El transport representa el 10% del PIB i dóna feina a 10 milions: 44% carretera, 39% marítim, 10% ferrocarril, 3 vies navegables (mercaderies). Predomina per país la carretera (81%), avió (8%), ferrocarril (6%) i aeri. Destaca Europa de Londres, Madrid, París, Frankfurt.

Educació, Sanitat i Cultura

Educació (Erasmus, Bolonya), desenvolupament sanitari per tota la UE, treball i política (drets laborals a tota la UE), cultura (diversitat, llengües, literatura, tradicions, costums). Objectiu: mantenir la diversitat, amb 23 llengües oficials.

Població i Demografia

Població general: Factors naturals: naixements + morts + 5 fills, dona esperança de vida 35 anys. Epidèmies, guerres, males collites (Barcelona excepte).

• Fase 2: Millora la higiene i l'alimentació, la mortalitat disminueix, augmenta el creixement de la població fins a la Guerra Civil.
• Fase 3: Baixa la natalitat contínuament, fertilitat, els fills suposen un problema econòmic.
• Fase 4: Espanya i Europa creixen quan la natalitat és nul·la i la mortalitat baixa, amb alta esperança de vida.

Natalitat: Des de finals del segle XX fins als 90, índex de fecunditat baix + esperança de vida comporten envelliment. Al 2000 repunt de natalitat per immigració o edat fèrtil; al 2009 reducció per la crisi, 17 de creixement vegetatiu.

Mortalitat: Baixa; al 1985 lleuger augment per l'envelliment. Principals causes: malalties cardiovasculars, càncer i accidents de trànsit.

Envelliment: Inevitable i desitjat, relacionat amb la qualitat de vida, causa de la baixa natalitat i major esperança de vida.

Espanya: Poc poblament en comparació amb Europa. Les més poblades: costa, Madrid i arxipèlags; les menys: Galícia i interior. Migracions: Causes: demogràfiques i econòmiques, catàstrofes naturals, polítiques, socioculturals. Conseqüències: país d'origen i país de destí (degradació no acceptada).

Població interior: Camp-ciutat (segle XX). Èxode a les ciutats per la indústria als 50-60, flux migratori alt amb destinació a Barcelona, Madrid, País Basc, Biscaia, i saldo negatiu a Galícia i Andalusia (persones que van a Barcelona) i Castella cap a Madrid. Al 1973 canvi per la crisi.

Migració exterior: Inici dels 50, moviment de mà d'obra a Itàlia i Espanya; entre 50-73 expansió de països per el Pla Marshall, on Castella, Lleó i Galícia van a França, Alemanya i Suïssa. Això comporta una entrada de divises important i pressió social de joves sense feina.

Catalunya: Economia, Transports i Població

Comerç i Transports a Catalunya

Comerç: Destinació de venda de productes, comerç interior important a Catalunya i Espanya. Les exportacions tenen importància en l'estat espanyol. Catalunya té 300 multinacionals, algunes només de gestió i tenen les instal·lacions de producció a l'exterior.

Transports: Les carreteres segueixen un model radial amb centre a Barcelona. El vehicle privat és el més utilitzat. El transport públic ferroviari uneix capitals per donar resposta a les necessitats de siutats. Transport d'alta velocitat: trobem l'eix Barcelona-Tarragona-Lleida amb Saragossa i Madrid. Marítim: ports de Tarragona i Barcelona (a Catalunya hi ha 49 ports en 700 km de costa). Aeri: 5 aeroports, 7 aeròdroms i 500 heliports.

Tecnologies i Immigració a Catalunya

Tecnologies de la informació i comunicació: Ben situada en l'ús d'aquestes tecnologies. La Generalitat vol millorar les infraestructures de telecomunicacions amb el projecte "Xarxa Oberta" i "Cat Conecta".

Immigració: Població catalana nascuda a la resta d'Espanya supera el 20% a la fi dels 90. Nombre més alt d'immigrants estrangers procedents d'Àfrica (Marroc), Romania, Bulgària, Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit, Equador, Bolívia, Colòmbia. Equilibrat en sexe i mitjana d'edat de 30,5 anys. Distribució:

1. Àrea metropolitana (a les grans ciutats de comarques, Barcelona, Baix Llobregat).
2. Zones de muntanya (Pirineus).
3. Capitals de comarca (molts estrangers treballant amb agricultura, ramaderia o pesca).

Ciutats i immigració: Barris vells, hi viu gent autòctona d'edat avançada i els problemes són les ciutats dormitori. Les famílies benestants es traslladen a ciutats inferiors de 100.000 habitants fora de l'àrea metropolitana. Trànsit, soroll constant, residus. La reutilització dels residus sòlids urbans (RSU) a Catalunya és escassa; es porten a abocadors, incineradores o ecoparcs.

El Fenomen Urbà i les Ciutats

Característiques de la Ciutat

Més de 10.000 habitants, densitat elevada, activitats diverses dels habitants. És un centre de poder creat i portador, aglutina fluxos i nodes. Edificis alts i avingudes amples i llargues. Tolerància i dinamisme, facilitat de relacions personals, funcions urbanes i ritmes ràpids.

Mercat: Caràcter mercantil de compra i venda, transformant infraestructures i millorant tècniques. Valor de canvi on els particulars es beneficien afavorint el valor del sòl.

Planificació Urbana

Plans urbans: documents tècnics amb dimensions polítiques i legals on s'apleguen les propostes relacionades amb el creixement de la ciutat, importància del transport públic i desenvolupament per dimensions de carrers i avingudes, preveure serveis i equipaments com zones verdes. Inclouen normatives i ordenances, i són necessaris els plans parcials:

• Sòl urbà: Construït i urbanitzat.
• Sòl urbanitzable: En el futur podrà ser urbanitzat.
• Sòl no urbanitzable: No podrà ser mai urbanitzat.
• Sistemes generals: Terrenys per al funcionament del municipi.

Plànols: Irregular, radiocèntric, ortogonal.

Funcions Urbanes

• Residència: Necessita equipaments i infraestructures; pot ser un barri bell si no s'ha rehabilitat, eixamples (residències extenses) o barris obrers de sòl barat.
• Comercial: Intercanvi de productes i serveis propi de totes les ciutats, tant antigues com actuals.
• Industrial: Important desenvolupament i morfologia; trobem indústries i tallers, sent les més sonores i contaminants als polígons.
• Militar: Refugi o base estratègica.
• Política i administrativa: Tenen moltes funcions político-administratives i econòmiques; són nusos centrals ben comunicats com la capital, on abunden funcionaris i burocràcia.
• Cultural: Religiosa (santuaris) o educació i recerca (universitats).
• Turística i lúdica: Patrimoni cultural, elements naturals per al turisme.