Globalització i Urbanisme: Conceptes Clau

Globalització

És un fenomen caracteritzat per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món. Inicià en la dècada del 1990.

Trets característics:

• Té una cobertura mundial, perquè qualsevol esdeveniment afecta el món en la seua totalitat.
• És immediata; gràcies a les noves tecnologies de la informació i de la telecomunicació, les decisions que es prenen en un lloc poden tenir efectes immediats en l'altre extrem del planeta.
• És bàsicament econòmica, perquè sembla que tot es converteix en mercaderia que es compra i es ven.
• Ha transformat les bases de la societat, és a dir, la manera de produir, de viure i les formes de govern.
• La nostra identitat cada vegada està menys definida pel lloc on hem nascut o per la nostra classe social; ho està més per les afinitats de tipus cultural o vivencial amb persones que no coneixem personalment.
• Ha creat una consciència global: el sentiment de compartir amb persones de tots els racons del món la preocupació per uns temes determinats, com ara la sostenibilitat, la desigualtat o les injustícies socials.
• Creació d'organitzacions internacionals i moviments populars alternatius.

Megaciutats

Grans aglomeracions territorials d'éssers humans. Són nodes en l'economia global i l'economia de les nacions més poderoses. Aquestes grans concentracions urbanes superen els deu milions d'habitants. Normalment coincideixen amb la capital del país i formen part de conurbacions urbanes, on exerceixen un paper dominant. En el seu territori es concentren les funcions superiors de direcció, producció i gestió del planeta; els centres de poder polític, el control dels mitjans de comunicació... Formen una zona urbana de quilòmetres d'extensió. En són exemples: Boston-Nova York-Filadèlfia-Baltimore-Washington; Tòquio-Osaka-Nagoya.

Àrea metropolitana

Agrupa una metròpoli o gran ciutat i la zona urbana que l'envolta.

Conurbació

Unió de dues o més àrees metropolitanes que formen un continu urbà.

Poblament rural

Inclou petits assentaments, dispersos o concentrats en pobles i llogarets. Les activitats predominants són l'agricultura i la ramaderia.

Característiques de les ciutats

Per a definir el concepte de ciutat s'ha de tenir en compte:

• El nombre d'habitants: a escala mundial, no hi ha un criteri únic. A Espanya es classifica com a ciutat una concentració de més de 10.000 habitants.
• L'ocupació dels seus residents: la majoria de la població es dedica als serveis i a la indústria.
• La forma o morfologia urbana: medi construït amb espais densament ocupats.

Funcions principals de les ciutats

Les funcions urbanes són les activitats que es fan en les ciutats. Abans, tenien una funció principal. Amb el temps, han crescut i les funcions s'han diversificat:

• La funció residencial i convivencial és la que ocupa més superfície. Afavoreix la convivència i fa necessari organitzar i gestionar espais i serveis comuns.
• La funció comercial i financera: comporta nombroses activitats paral·leles (entitats bancàries, magatzems, hotels, restaurants, etc.). Les ciutats poden exercir la seua funció comercial més enllà dels seus propis límits urbans, zona que es coneix com a àrea de mercat.
• La funció industrial: moltes ciutats han crescut gràcies a la implantació d'indústries. En els centres urbans es disposa de mà d'obra i accés fàcil a les matèries primeres i a la distribució de productes. Durant les últimes dècades, les indústries s'han traslladat a les zones perifèriques.
• La funció administrativa i política: les ciutats són centres de l'administració i del poder polític i nuclis culturals importants.

Ciutats amb funció preponderant

Algunes ciutats destaquen perquè tenen una funció principal. Exemples:

• La funció religiosa. És el cas dels centres de pelegrinatge com ara Roma, la Meca, Santiago de Compostel·la, el Vaticà, etc.
• La funció cultural. Són conegudes com a ciutats universitàries, com ara Oxford, Heidelberg, Salamanca, Alcalá de Henares, Bolonya.
• La funció política i administrativa, com ara capitals estatals: Estats Units (Washington), Brasil (Brasília), Madrid (Espanya), París (França), etc.
• La funció turística: Venècia, Montecarlo, Barcelona, Florència, etc.

Jerarquia urbana

La jerarquia urbana és el grau d'importància que té una ciutat. Depén de la quantitat de funcions i de l'extensió de la seua àrea d'influència:

1. Metròpolis globals: reuneixen un gran poder de decisió a escala mundial, tant polític com econòmic. Són seus de les borses de valors. És el cas de Tòquio, Londres o Nova York.
2. Metròpolis mundials: són ciutats amb una elevada projecció internacional perquè són seu de bancs importants, multinacionals i nombroses activitats culturals. Exemples: París, Amsterdam, Los Angeles.
3. Metròpolis nacionals: les capitals de l'Estat. Concentren funcions i serveis.
4. Centres regionals i comarcals: ciutats de grandària mitjana (capitals de província) i altres nuclis més petits, que exerceixen una influència notable sobre la rodalia: Alacant, València, Castelló, Benidorm.

Jerarquia urbana a Espanya

Les ciutats espanyoles es classifiquen en diversos nivells:

1. Metròpolis nacionals: Madrid i Barcelona, pel nombre d'habitants, extensa regió metropolitana i perquè la seua influència s'estén per tot el país. Tenen incidència internacional. Compten amb les principals institucions públiques i seus de grans empreses. Tenen una densa xarxa de comunicacions i gran vitalitat cultural.
2. Metròpolis regionals: són ciutats amb una població entre 500.000 i 1.500.000 habitants. València, Sevilla, Saragossa i Màlaga són ciutats grans i ben comunicades. La seua centralitat comprén una regió extensa.
3. Metròpolis subregionals: entre 200.000 i 500.000 habitants. Disposen de serveis especialitzats, universitats o hospitals. Múrcia, Valladolid o Vigo en són exemples.
4. Centres subregionals o ciutats mitjanes: entre 50.000 i 200.000 habitants. Són capitals de província. El paper administratiu exerceix com a factor d'atracció per a la població i els serveis. Santander, Pamplona, Cadis, Alacant.
5. Capitals comarcals: entre 10.000 i 50.000 habitants. Disposen d'equipaments i d'infraestructures bàsiques que influeixen en el seu entorn. Dénia, Benidorm, Gandia.