Glossari de l'Antic Règim i la Reforma: Conceptes Clau

Història2,47 KB

Conceptes Fonamentals de l'Antic Règim i l'Edat Moderna

Antic Règim

Terme que s’utilitza per designar la societat europea dels segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta etapa, anomenada també Edat Moderna, presenta pocs canvis socials i econòmics en relació amb l’anterior (l’Edat Mitjana).

Estament

Cadascuna de les parts en què estava dividida la societat de l’Antic Règim:

  • Privilegiats: Noblesa i Alt Clergat.
  • No Privilegiats: Tercer Estat.

Crisi de Subsistència

Gran mortalitat provocada per la manca d’aliments.

Renaixement

Moviment artístic on es veuen reflectits els ideals humanistes.

Humanisme

Moviment de renovació cultural nascut a Itàlia al segle XV, que es va escampar per tot Europa cap a la primera meitat del segle XVI.

Reforma

Moviment que va dividir el món cristià en un sector protestant i en un sector catòlic d’obediència papal, i es va deure a diverses causes.

Calvinisme

Església reformada que defensava la doctrina de la predestinació i propugnava observar estrictament la Bíblia i portar una vida austera. Es va imposar a Suïssa, Escòcia i els Països Baixos.

Anglicanisme

Església reformada anglesa, en la qual el rei era el cap suprem i la jerarquia eclesiàstica quedava sotmesa a l’Estat.

Contrareforma

Reacció que va provocar dins de l’Església de Roma l’aparició i difusió dels plantejaments de Luter per Europa.

Monarquia Absoluta

Sistema polític en què el rei acumula tots els poders de l’Estat.

Sobirania

Poder màxim sense dependència de cap altre poder superior.

Concepció Divina del Poder

Idea política segons la qual el rei rebia el poder directament de Déu.

Parlamentarisme

Sistema polític que es caracteritza per:

  • L’existència d’un Parlament (on participa la burgesia) que limita el poder del rei.
  • La divisió de poders.

Tercer Estat

Estament dels no privilegiats, constituït per:

  • La burgesia.
  • Les classes populars urbanes.
  • Els camperols.

Burgesia

Classe social que durant l’Antic Règim formava part de l’anomenat Tercer Estat, és a dir, l’estament popular (no privilegiats).

Descarregar

PDF Word HTML