Glossari d'arquitectura i art: termes clau d'arc, columnes i edificis

Glossari d'arquitectura i art

Absis: estructura semicircular o poligonal situada a la capçalera d'una església. És la part més important.

Acròpolis: elevació del terreny que dominava la polis grega. Estava fortificada i en ella se situaven els principals temples i edificis públics.

Àgora: nom que rebien les places gregues, on se situaven els principals edificis públics i privats.

Alkibla (qibla): mur més important de la mesquita, orientat cap a La Meca.

Amfiteatre: edifici públic de planta el·líptica, on es duien a terme els combats entre gladiadors, entre feres...

Aqüeducte: obra d'enginyeria realitzada pels romans amb la finalitat de conduir l'aigua al centre de la ciutat.

Arc apuntat o ogival: típic del gòtic, presenta cos carener i es genera per la intersecció de dos petits arcs.

Arc lobulat: és un arc que al mateix temps està format per petits arcs de mig punt.

Arc de ferradura: arc propi de l'art hispanomusulmà, presenta forma de semicircumferència ultrapassada que es tanca cap a la línia d'imposta.

Arc botant o botterell: és l'arc situat a l'exterior que desplaça els pesos de la coberta cap al contrafort.

Arc de mig punt: element arquitectònic que té forma de semicircumferència.

Arc de triomf: monument commemoratiu romà que s'aixecava per celebrar les victòries dels generals; pot presentar 1 o 3 obertures.

Arc faixó o perpany: arc que reforça la coberta i que se situa perpendicular a l'eix de l'església; coincideix a l'exterior amb l'arcbotant i el contrafort.

Arrabà: element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca l'arc de les parts o dels finestrals.

Baldaquí: estructura realitzada a partir de quatre columnes que subjecten una coberta. La seva finalitat és cobrir la zona sagrada de l'església, per això se sol situar sobre l'altar.

Bodegó (natura morta): obres pictòriques els personatges de les quals no tenen vida, com una taula plena d'animals morts.

Bust: és un retrat en el qual es representa la part superior del cos humà com a màxim fins a la cintura.

Cànon: disposició perfecta i harmoniosa de la figura humana.

Capitell: element decoratiu situat damunt del fust d'una columna, d'un pilastre o d'un pilar. La seva decoració canvia en funció de l'ordre.

Cel·la: cambra principal dels temples grecs o romans, és de planta rectangular i on es guardava l'escultura del déu.

Cimbori: torre que se situa a l'exterior, pot ser de planta quadrada o poligonal, i s'aixeca sobre el creuer.

Circ: recinte públic i recreatiu dels romans. És on se celebraven les carreres de quadrigues.

Columna toscana: element sustentant de secció circular; és la columna pròpia de l'art romà que presenta base, fust llis i capitell senzill.

Contraposto: és la relació que s'estableix entre les diferents parts d'un cos en la escultura. Això evita que l'escultura caigui.

Cor: part de l'església, normalment elevada, destinada als preveres que canten.

Cornisa: element que sobresurt del mur i que es troba a la part més elevada del mur.

Creuer: espai, a vegades cobert amb una cúpula o cimbori, on s'encreuen la nau central i la transversal d'una església.

Cúpula: element sostingut format per un arc de mig punt que gira 180º; pot presentar tambor i lanterna.

Decumanus: carrer principal de les ciutats romanes que estava orientat d'est a oest.

Dovelles: són els diferents peces que formen l'arc.

Deambulatori: prolongació de les naus laterals per darrere de l'altar major, apareix a les esglésies de peregrinació.

Èntasi: eixamplament de la part central del fust d'una columna perquè la sensació òptica sigui que totes les columnes tenen la mateixa grandària.

Entaulament: element arquitectònic sostingut pels ordres clàssics format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.

Escena: part del teatre. Es troba al fons, darrere de l'orquestra, estava més elevada i és on es desenvolupava l'acció.

Escorç: figures que apareixen en la pintura en diagonal al límit del quadre. Pot aparèixer tot el cos o part d'ell.

Sfumat (perspectiva aèria).

Stilobat: darrer esglaó de la base escalonada dels temples grecs. De l'stilobat s'aixequen les columnes que sostenen la coberta.

Stoa: construcció grega de planta rectangular sostinguda per columnes, estava a l'àgora.

Extradós: part externa de l'arc que pot dur decoració escultòrica.

Façana: part exterior o principal que permet l'accés a l'interior.

Fletxa (d'arc): és l'espai que hi ha entre la línia d'imposta de l'arc i la part superior (intradós).

Fòrum: plaça central de les ciutats romanes on se situaven els principals edificis públics.

Fris: element arquitectònic sostingut que forma part de l'entaulament.

Frontó: acabament triangular d'un temple grec amb coberta a dues aigües. L'interior del frontó s'anomena timpà i es decora amb escultura o relleu.

Gàrgola: figura monstruosa que té doble finalitat: al final del canal de sortida de l'aigua de la pluja i té un caràcter màgic, creient que protegia l'església dels esperits.

Àrram: és la sala de la mesquita destinada a l'oració. En aquesta sala s'hi troben les columnes que formen diverses naus perpendiculars a la qibla.