Glossari de Conceptes Clau de Lògica, Filosofia i Epistemologia
Glossari de Conceptes Clau de Lògica i Filosofia
Conceptes de Lògica i Raonament
Contradicció
Expressió lògica que sempre és falsa, independentment de les circumstàncies.Deducció
Procés que permet passar d’afirmacions generals a afirmacions particulars.Fal·làcia
Raonament que sembla correcte malgrat que presenta algun error.Inducció
Procés que permet passar d’afirmacions particulars a veritats universals per mitjà de generalització.Tautologia
Expressió lògica que sempre és veritable, independentment de les circumstàncies.Sil·logisme
Raonament format per unes proposicions (anomenades premisses) que s’accepten com a vàlides, a partir de les quals s’obté una altra proposició diferent (anomenada conclusió).Epistemologia i Teories del Coneixement
Percepció
Procés per mitjà del qual som capaços de reconèixer el món que ens envolta, tot atribuint sentit al conjunt de sensacions registrades pels sentits.Pressupòsits
Idees que acceptem i que són la base sobre la qual es fonamenten els nostres pensaments, les nostres paraules i les nostres accions.Veritats Innates
Veritats evidents i indubtables que són a la nostra ment i que no procedeixen de l’experiència. Els racionalistes creien en l'existència d’algunes veritats innates importants.Positivisme
Teoria segons la qual l’únic coneixement vàlid és el científic. Per al positivisme, la filosofia és un saber buit i inútil, del qual fóra millor prescindir.Pragmatisme
Corrent filosòfic segons el qual la utilitat pràctica és el criteri que permet determinar si una afirmació és veritable.Axioma
Afirmació que s’accepta com a veritable i que és el punt de partida per elaborar demostracions deductives, matemàtiques.Ciències Empíriques
Ciències que es basen en l’experiència i que elaboren els seus sabers mitjançant l’experimentació. La majoria d’elles aspiren a aconseguir plasmar la natura a través de lleis matemàtiques.Dogma
Veritat que s’accepta sense discussió ni anàlisi racional (actitud dogmàtica: afirmar coses de la realitat sense plantejar-les).Actituds davant la Veritat
Dogmatisme
Creu que és possible conèixer la veritat amb tota seguretat.Escepticisme
Nega la possibilitat de conèixer la veritat, i per tant la veritat absoluta és inassolible. Podem fer afirmacions probables, però mai podem tenir la certesa absoluta de conèixer la veritat.Relativisme
Teoria segons la qual no existeix cap veritat universal i absoluta. Considera que el que considerem veritable o fals és relatiu, ja que depèn del punt de vista, el temps i l’espai. Creu que no hi pot haver una veritat única per a tothom; cadascú té la seva pròpia veritat.Exemple: Cada religió té la seva pròpia veritat en la qual creuen.
Subjectivisme
Teoria filosòfica segons la qual allò que a una persona li sembla veritable depèn només de factors individuals. Creu que cadascú té la seva pròpia veritat, per tant és impossible trobar veritats universals. I el que a una persona li sembla veritable o fals, depèn únicament de factors individuals.Perspectivisme
Creu que la realitat només es pot conèixer des d'un punt de vista determinat, per això la veritat varia segons la persona, el temps i l’espai. Això no vol dir que cadascú tingui la seva pròpia veritat.Corrents Filosòfics Clau
Racionalisme i Empirisme
Els racionalistes creien que els coneixements partien de la raó, i els empiristes creien que s’obtenien de l’experiència.
Racionalisme
Corrent filosòfic que considera que els coneixements s’obtenen mitjançant la raó. Els filòsofs racionalistes creuen que els sentits no són fiables, a diferència de la raó, que ens pot transmetre coneixement fiable, ja que existeixen les veritats innates que són atorgades per Déu quan naixem. Els racionalistes tenen un model de coneixement basat en les matemàtiques. Descartes és racionalista.Empirisme
Pels empiristes l'única font vàlida de coneixement és l'experiència. Tot el que coneixem prové del que coneixem amb els sentits. Els empiristes neguen l'existència de les veritats innates; totes les idees sense excepció provenen de l’experiència.El coneixement dels empiristes es basa en la física i la química, ciències que es basen en l’experimentació, i segons els empiristes, elaboren lleis mitjançant la inducció.
Segons els empiristes, l’experiència és l’origen i el límit del coneixement, per això qüestionen la possibilitat de conèixer la veritat de les qüestions metafísiques.
El criteri de correspondència pertany a l’empirisme. Kant és empirista.
Hume i Leibniz: El Criteri de Correspondència
Hi ha dos tipus de veritats:
- Veritats de raó: Es basen en la nostra ment i són veritats indubtables.
- Veritats de fet: Tot allò que afirmem del que ens envolta i es basa en l'experiència. No són necessàries i són contingents, és a dir: poden passar o poden no passar. Exemple: El sol surt cada dia.
Relació d’Idees
Totes aquelles relacions del nostre enteniment. Ell creu que en alguna mesura han de provenir de l'experiència, són idees que són sempre certes, NO són idees innates. Exemple: judici necessari sempre cert, qualsevol veritat matemàtica.Qüestions de Fet
Són certes perquè hi ha una experiència que les demostra i les comprova. Tots els judicis que podem fer sobre els fets del món. Es basen en impressions sensibles, no hi ha una necessitat lògica darrera d’aquest fet. Només podem comprovar la veritat d’un judici. Tots els meus judicis sobre la realitat es basen en l'experiència. No són segures, només són probables, perquè es basen en l’experiència passada, però la futura no té per què ser així.Conceptes Clau de Hume
- Raonaments Inductius: Tots els nostres judicis es basen en aquests; no té necessitat lògica. Coneixem la realitat gràcies a l'experiència.
- Llei de la Causalitat / Causa-Efecte: La nostra relació amb l’experiència sensible i la manera d’interpretar el nostre voltant. Qualsevol fet que té lloc al món real intentem buscar una explicació causal; una cosa ha passat perquè un altre esdeveniment l’ha causat.
La Prova del Dubte Metòdic (Descartes)
Els arguments que fa servir són que l'únic del que podem estar segurs és el que veiem amb claredat i distinció a la nostra ment, ja que prové de Déu, i que tots els objectes que compleixen els criteris d'evidència són verdaders i la resta no.
Els tres tipus de veritats falses (o motius de dubte) són:
- Poca fiabilitat dels sentits: Els sentits et poden enganyar. (Impressions sensibles)
- Confusió entre somni i vigília: No saps si estàs dormint o despert. (Experiència objectiva)
- Geni Maligne: Argument que diu que la nostra ment podria estar sent controlada per un geni maligne que ens fa pensar en coses errònies. (Veritats de raó)