Glossari del Multilingüisme i la Sociolingüística

Multilingüisme: capacitat d’una persona per utilitzar diversos idiomes i convivència de diferents comunitats lingüístiques en una zona geogràfica.

Monolingüisme: ús d’una sola llengua per una persona.

Llengües autòctones: s’utilitzen en el mateix territori on es van originar.

Sociolingüística: estudia les relacions entre la llengua i la societat. També es centra en el funcionament de diferents llengües en contacte.

Bilingüisme: capacitat per utilitzar indistintament, amb la mateixa competència i en situacions iguals, dues llengües diferents.

• Actiu: la persona entén i parla l’altra llengua.
• Passiu: la persona només entén l’altra llengua, no la parla.
• Simètric o asimètric: segons si el grau de coneixement entre les dues llengües és igual o diferent.
• Instrumental: s'aprèn la llengua per raons pràctiques.
• Integrador: s'aprèn per incorporar-se a la societat que la parla.

Bilingüisme social: situació en què s'utilitzen dues llengües en un territori, una que és pròpia i una faraona.

Bilingüisme territorial: situació en què les comunitats lingüístiques estan separades en dues zones segons l’idioma respectiu.

Diglòssia: situació en què el bilingüisme social està repartit de manera que hi ha una distribució dels usos de la llengua.

Procés de substitució: quan una llengua desapareix i no hi ha cap catàstrofe natural o humana que provoqui l’extermini dels parlants, això vol dir que aquests l’han abandonada per un procés de substitució.

Normalització: situacions en què s’inicia un procés de redreçament i la llengua B pot recuperar àmbits d’ús i funcions enfront de la llengua A.

Normativització: procés d’establiment de normes lingüístiques.

Llengua oficial: llengua preeminent i usada pels òrgans oficials de l’Estat o de l’Administració.

Llengua cooficial: comparteix oficialitat en un territori i els usuaris com l’Administració poden usar.

Llengua pròpia: llengua d’origen del territori.

Llengua minoritària: té pocs parlants però s’utilitza en qualsevol àmbit de la societat.

Llengua minoritzada: pateix una situació desfavorida motivada per la pressió d’una llengua dominant.

Llengua majoritària: llengua usada en tots els àmbits socials.

Dialectes constitutius: corresponen a l’evolució natural del llatí vulgar que es va parlar a l’àrea que ocupen actualment (rossellonès, central i nord-occidental).

Dialectes consecutius: transplantament de la llengua des de les àrees originàries a altres zones (balear, valencià i alguerès).

Dialectes: variants geogràfiques d’una llengua.