Glossari de Geografia Física: Aqüífers, Rius i Vegetació

Aqüífer

Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània, aprofitant la porositat de la roca que l’acull.

Formació i descàrrega

• Es formen quan les aigües de precipitació s’infiltren, troben un estrat impermeable i s’hi acumulen.
• Poden descarregar les seves aigües a través de rius, brolladors o bé directament al mar.
• Proliferen especialment en àrees de substrats rocosos calcaris i volcànics.

Nivell freàtic i amenaces

En aquestes grans bosses subterrànies, el nivell superior on arriba l'aigua s’anomena nivell freàtic. Quan el nivell freàtic és a l'altura del sòl, l'aigua surt a la superfície i forma llacunes o basses.

La seva principal amenaça és la sobreexplotació per l’acció humana. S'estima que hi ha 442 aqüífers a Espanya.

Règim fluvial

És la variació estacional del cabal d’un riu. Depèn de la distribució de les precipitacions i de la importància de la precipitació nival.

Tipus de règims fluvials

En funció d’aquests factors, es distingeixen els següents règims:

• Nival: Rius que reben les màximes aportacions d’aigua del desgel de la neu. El cabal màxim es produeix a finals de primavera o a l’estiu.
• Pluvial: Rius que reben les aportacions d’aigua en forma de pluja. El cabal màxim i el període d’estiatge coincideixen amb els màxims i mínims de precipitació.
• Mixt: Combina característiques dels anteriors (règim fluvial pluvionival o nivopluvial).

Ecosistema

Sistema dinàmic format pels elements físics (o biòtop) i pels elements biològics (o biocenosi) que es relacionen en un espai definit.

Exemples d'ecosistemes a les Illes Balears

• Un alzinar de la Serra de Tramuntana (Mallorca).
• Els estanys de ses Salines (Eivissa).
• S’Estany Pudent (Formentera).

Endemisme

Espècie que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.

Tipologies d'endemismes

• Esquizoendemisme: D'origen recent, que encara no s’ha estès en àrees relativament àmplies.
• Paleoendemisme: Molt antic, que ha vist reduït el seu hàbitat a una zona molt concreta i definida.

Exemple

La Sargantana pitiüsa (present a Eivissa i Formentera).

Tipus de Vegetació a Espanya

Vegetació eurosiberiana

Conjunt de plantes corresponents a l’àrea del Nord peninsular i punts del Sistema Central i Sistema Ibèric.

Característiques

• Presència de boscos caducifolis (faigs, roures i castanyers).
• Landes: Vegetació densa de matollar que apareix com a degradació del bosc.
• Praderies atlàntiques.

Exemples

Rouredes de Galícia, Prats atlàntics de Galícia.

Vegetació macaronèsica

Conjunt de plantes propi de l’arxipèlag canari. A causa de la seva insularitat, característiques litològiques i relleu, presenta una gran singularitat.

Estructura i riquesa

Es caracteritza per la presència de diversos pisos de vegetació, des de matollars xeròfils fins a boscos de coníferes.

• El bosc més representatiu és la laurisilva (dens i perennifoli), com la del Parc Nacional de Garajonay.
• Presenta una gran riquesa d'endemismes (formacions vegetals pròpies i exclusives) i relíquies (formacions vegetals d’èpoques geològiques passades).

Exemples

Laurisilva, boscos de pi canari.

Vegetació mediterrània

Conjunt de plantes corresponents a la major part de la Península Ibèrica (excepte la regió eurosiberiana), les Illes Balears, Ceuta i Melilla.

Adaptació a la sequera

Està adaptada a precipitacions escasses i a les sequeres estivals mitjançant:

• Desenvolupament d’arrels molt esteses.
• Fulles perennifòlies i esclerofil·les (o “fulles dures”).

Formacions vegetals

Es caracteritza per:

• Boscos de fulla perenne (alzines, sureres o pins).
• Formacions de matollar (màquia, garriga o estepa).

Exemples

Alzinars de la Serra de Tramuntana, pinars d’Eivissa, garrigues de Mallorca.

Vegetació xeròfila

Conjunt de plantes adaptades a viure en medis secs.

A Espanya és pròpia del clima mediterrani (sobretot del subdesèrtic o estepari) i de les zones baixes de les Illes Canàries.

Exemples

Garriga mediterrània, estepa mediterrània.