Glossari de Geografia Física: Conceptes Clau i Fenòmens Naturals
Pis de Vegetació: Definició i Exemples
Un pis de vegetació, o estatge de vegetació, és cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que es distribueixen altitudinalment en una regió muntanyenca, segons l'altitud. Per exemple, els pisos alpí, subalpí, atlàntic o mediterrani.
En el pis alpí dels Pirineus (2400-3000 m) podem trobar prats d'alta muntanya, mentre que en el subalpí (1200-2400 m) hi ha coníferes com l'avet i el pi negre. La resta de muntanyes peninsulars, tret de rares excepcions, no presenten aquests pisos.
Pluja Àcida: Causes, Efectes i Exemples
La pluja àcida és la dissolució dels gasos de l'atmosfera, procedents dels òxids de la combustió dels carburants, amb l'aigua de la pluja, precipitant-se en forma d'àcid. És una situació freqüent en zones amb indústries que emeten sofre i nitrogen.
Provoca alteracions en la vegetació, els sòls, les aigües i els edificis. Un exemple són els boscos a Terol, prop de la central tèrmica d'Andorra.
Prats d'Alta Muntanya: Característiques i Ubicació
Els prats d'alta muntanya són una formació vegetal de plantes herbàcies i de períodes vegetatius curts, les quals han de passar gran part de l'any sota la neu. Estan situats al pis alpí dels Pirineus i a les majors altituds de la Serralada Cantàbrica, entre els 2000 i els 3000 m.
En aquestes altituds abunden els sectors de roca pelada i els 'canchales' (acumulacions de roques), on creixen petites plantes rupícoles, és a dir, adaptades a viure en les roques. Aquesta formació herbàcia serveix de pasturatge en l'època del desgel.
Règim Fluvial: Variacions del Cabal d'un Riu
S'entén per règim fluvial les variacions que presenta el cabal d'un riu al llarg de l'any, i que pot variar segons el tram i les condicions climàtiques.
Règim Fluvial Pluvial: Alimentació per Precipitacions
És característic dels rius que s'alimenten gairebé exclusivament de les precipitacions líquides. La major part dels rius espanyols estan afectats per aquest règim.
Règim Fluvial Nival: Alimentació per Desgel
És característic dels rius que s'alimenten gairebé exclusivament de precipitacions en forma de neu, és a dir, del desgel. Es limita als rius que neixen a les zones més altes de les serralades, amb altituds superiors als 2500 m. Exemples: rius pirinencs com el Ter, el Llobregat, i alguns afluents de l'Ebre (Aragón, Segre).
Revinguda: Augment Sobtat del Cabal Fluvial
Una revinguda és un augment sobtat i significatiu del cabal d'un riu. És el moment de màxim cabal. A l'àrea mediterrània són perilloses, provocant, en ocasions, inundacions catastròfiques.
Actualment són menys freqüents, gràcies a la construcció d'embassaments que regulen el cabal dels rius.
Salinització d'Aqüífers: Risc en Zones Litorals
La salinització d'aqüífers és la intrusió d'aigua salada en aqüífers d'aigua dolça. L'extracció d'aigua subterrània a partir de pous de vegades és tan abusiva que trenca l'equilibri ecològic.
A les àrees litorals, el risc més greu és la salinització de les aigües, perquè l'aigua de la mar cobreix els espais buits que ha deixat l'aigua dolça subterrània. Exemples: és el cas de la majoria dels aqüífers de les Illes Balears a causa de l'escassetat d'aigua. A Eivissa, 8 de cada 10 s'havien salinitzat.