Glossari de Geografia: Modelat càrstic, clima i urbanisme
Modelat càrstic
Formacions ocasionades per l’erosió de l’aigua damunt la pedra calcària. Freqüents a la Ibèria calcària i a Mallorca. Algunes formes d’erosió càrstica són el lapiaz.
Modelat glacial
És la conseqüència de l’acció del glaç en moviment, que com qualsevol agent, erosiona, transporta i sedimenta. Durant l’era quaternària, el glacialisme va afectar especialment a les serralades més altes: Pirineus, Cantàbrica, Sistema Central i Sierra Nevada.
Orogènia alpina
Procés de formació de muntanyes, pel plegament que va tenir lloc durant l’Era terciària, degut al xoc de l'Índia, Àfrica i la placa de Cimmeria contra Euràsia, i que va començar fa uns 55 milions d’anys. Es formaren les grans cadenes muntanyoses del Sud d'Europa i Àsia, incloent l'Himalaia i els Alps.
Albufera
Llacuna d’aigua salada o salabrosa, generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins, i separada de la mar per un cordó litoral. Tenim la de València.
Aridesa
Relació entre temperatura i humitat en un lloc donat. Augmenta amb la temperatura i la disminució de les precipitacions. Està en funció de les precipitacions, les temperatures i l’evaporació. A Espanya hi ha zones semiàrides extremes al sud-est peninsular.
Clima de muntanya
Propi dels territoris situats a més de 1000 metres d’alçada. Té una baixa amplitud tèrmica i unes precipitacions superiors a 1000 mm. Estius suaus i hiverns freds.
Clima mediterrani
Propi de les regions del mediterrani, però també es dóna en altres zones del planeta. Es caracteritza per la sequera a l’estiu, produïda pel desplaçament a l’oest de l’anticicló de les Açores, i esporàdicament a Andalusia, pels anticiclons nord-africans; les precipitacions poden ser escasses o concentrar-se en determinades èpoques de l’any. Propi de les Illes Balears.
Clima oceànic
Característic de la zona oest dels continents. Precipitacions regulars i abundants al llarg de tot l’any. A Espanya el trobem al nord.
Clima urbà
Propi de les grans concentracions urbanes. Es caracteritza per l’augment de les temperatures, degut al tràfic i a les calefaccions, i de la nuvolositat, per la contaminació.
Continentalitat climàtica
Característica climatològica que presenta una elevada amplitud tèrmica i unes precipitacions escasses, degut a la manca de la influència de la mar. A la Península Ibèrica.
Desertització
Pèrdua de la capa fèrtil del sòl per culpa d’una aridesa extremada, provocada per les altes temperatures i les precipitacions escasses, i també per l’acció humana. A Espanya hi ha desertització al cap de Gata.
Sequera
Període llarg sense o amb molt poques precipitacions, que si es perllonga pot donar lloc a l’esgotament dels recursos hídrics. Habitual en el clima estepari del sud-est peninsular i a les Canàries.
Salinització d’aqüífers
Intrusió d’aigua marina en les aigües subterrànies per sobreexplotació i estar a prop de la mar. Es produeix en baixar excessivament el nivell d’aigua subterrània. Habitual en zones del mediterrani amb un elevat consum i poques pluges.
Eixample
És, en el seu origen, un terreny urbà dedicat a noves edificacions a les afores d’una població, normalment amb un urbanisme planificat. També defineix l’ampliació de la ciutat. És habitual que es desenvolupi amb un pla en quadrícula o ortogonal, però a vegades també radial. Els eixamples començaren a construir-se a Espanya a partir de la segona meitat del segle XIX, degut al gran creixement urbà, i suposà l’enderrocament de les murades. Eixamples a gran escala són els de Barcelona.
Conurbació
Àrea urbana contínua formada pel creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a juntar-se físicament però sense perdre la seva autonomia administrativa, si bé sol establir-se una jerarquització. A Espanya tenim les àrees metropolitanes de Madrid.
Tractats de Roma
Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea, futura Unió Europea, i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, signats el 25 de març de 1957. Tenien com a objectiu la unió entre els països europeus per evitar futurs conflictes i crear una potència econòmica. S’establia la unió duanera i la política agrària comú. Foren sis els països signants: Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.