Glossari d'història: De la Restauració al Regeneracionisme
Conceptes fonamentals de la Restauració Borbònica
- AIT: Associació Internacional de Treballadors. Organització obrera fundada el 1864 per coordinar els moviments socials i sindicals de diversos països. Va tenir influència a Espanya i Catalunya durant el segle XIX, on arriba el 1868. Engloba idees anarquistes i socialistes.
- Cacic: Persona influent (generalment un terratinent o polític local) que controlava el vot d’una zona rural durant la Restauració. El caciquisme formava part del sistema de corrupció política que garantia la manipulació electoral.
- Encasellat: Procés mitjançant el qual el govern decidia anticipadament quins partits i candidats guanyarien a cada circumscripció. Era una forma d’assegurar la pràctica del torn dinàstic entre conservadors i liberals.
- Alfons XII: Rei d’Espanya (1874-1885), fill d’Isabel II. El seu regnat va iniciar la Restauració Borbònica, amb el retorn de l’estabilitat monàrquica després del Sexenni Democràtic.
- Quinta: Sistema de reclutament militar basat en el sorteig que s'aplicava durant un període determinat.
- Tancament de caixes: Protesta dels comerciants i industrials de Barcelona el 1899 contra l’augment d’impostos decretat pel govern fruit de la Guerra de Cuba.
- Cánovas del Castillo: Polític conservador espanyol i ideòleg del sistema de la Restauració Borbònica. Serà president del govern en diverses ocasions com a líder del Partit Conservador. Serà assassinat el 1897.
- Pacte del Prado: Es fa l’any 1885. Acord per regular i organitzar els partits dinàstics del sistema de la Restauració, conservadors i liberals, per garantir el govern d’Alfons XIII.
- Proletariat: Nova classe social que apareix amb el naixement de les fàbriques. Formada pels treballadors assalariats industrials, sovint amb condicions de vida i de feina precàries.
- Pablo Iglesias: Fundador i líder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 1879. Va ser una figura clau del socialisme obrer durant la Restauració.
- Regeneracionisme: Moviment intel·lectual i polític que, a finals del segle XIX, analitzava la decadència d’Espanya i proposava reformes profundes per modernitzar el país després del Desastre del 98 per part dels partits dinàstics.