El papat reconeixia Isabel II i acceptava el procés desamortitzador, que quedava en suspens.
Pau de Basilea (1795)
Subordinava Espanya als interessos francesos.
Pau de Wad-ras
Va permetre l'ocupació d'Ifni i l'ampliació de Ceuta.
Pacte d'Oostende
Acord per posar fi a la monarquia d'Isabel II, formar un govern provisional i convocar corts.
Tractat de Fontainebleau (1807)
Autoritzava els exèrcits francesos a entrar al país per atacar Portugal. Fixava un repartiment futur del país (Godoy rebia un principat).
Tractat de Valençay (desembre 1813)
Retirava les tropes franceses i restablia el regnat de Ferran VII, que va travessar la frontera dels Pirineus el 1814.
Conveni de Bergara
Acord entre Maroto i Espartero que establia el manteniment dels furs a les províncies basques i a Navarra, i la integració de l'oficialitat carlina a l'exèrcit reial.
Figures Polítiques i Militars Destacades
José de San Martín
Va proclamar una primera independència de la República d'Argentina.
General Narváez
Moderat que volia formar un nou govern, amb l'objectiu d'implantar un nou règim basat en l'autoritat, l'ordre i la repressió.
Pascual Madoz
Polític espanyol, vinculat al Partit Progressista.
Espartero
Nomenat regent en un context d'eufòria progressista. Va manar llibertats, produint un floriment de la premsa, de publicacions i associacions. Va governar amb la camarilla de militars afins.
O'Donnell
Noble, militar i polític espanyol.
Zamalacarregui
Comandant de l'exèrcit carlí.
General Cabrera
Militar espanyol que va participar en la Primera i Segona Guerra Carlina.
General Maroto
Va participar en diversos conflictes militars a Espanya.
Cea Bermúdez
Absolutista moderat.
Martínez de la Rosa
Moderat que va proposar la promulgació de l'Estatut Reial.
Mendizábal
Liberal progressista.
Josep I
Reconegut com a nou rei d'Espanya després de l'Estatut de Baiona.
Conceptes i Documents Polítics
Estatut de Baiona
Codi constitucional aprovat a les Corts de Baiona, amb contingut reformista: abolia els privilegis i reconeixia la igualtat (davant la llei, els impostos i l'accés a càrrecs públics).
Pragmàtica Sanció
Autoritzava la successió femenina al tron.
Dret de Vet
Ferran VII va paralitzar les lleis que va poder per mitjà d'aquest dret, que li atorgava la Constitució, i que li va permetre, per exemple, frenar l'abolició de les senyories.
Manifest de Manzanares
Publicació de contingut reformista, impulsada pels progressistes, que va desencadenar una revolta popular amb intervencions de demòcrates i republicans i la formació de juntes revolucionàries.
Estatut Reial (1834)
Carta atorgada per formar corts estamentals amb dues cambres. No tenien atribucions legislatives ni de sobirania, sinó caràcter consultiu i subordinat al monarca. Proposat per Martínez de la Rosa (moderat).
El Senat
Òrgan constitucional que representa el poble espanyol. És la cambra de representació territorial. Exerceix, juntament amb el Congrés dels Diputats, el poder legislatiu de la Nació.
Esdeveniments i Conflictes Històrics
Motí d'Aranjuez (18 de març)
Impulsat per nobles i eclesiàstics. Protagonitzat per soldats i sectors populars. Exigien la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor de Ferran VII.
“Cent Mil Fills de Sant Lluís”
Exèrcit francès enviat per demandes d'ajuda de Ferran VII, comandat pel Duc d'Angulema. La resistència de l'exèrcit liberal va ser escassa.
Guerra dels Matiners (1846-1849)
Nou aixecament carlí a Catalunya per donar suport a la candidatura al tron del segon pretendent carlí, el “Comte de Montemolín”, fill de Carles V.
Campanya del Marroc
Atac rifeny a Ceuta.
Batalla de Bailèn (1808)
Es va lliurar durant la Guerra de la Independència. Va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic.
Motí de la Granja
Motí de sergents on s'estava allotjant la família reial.
Pronunciaments Militars
Aixecament d'un sector de l'exèrcit a favor de la Constitució, amb el suport civil a les ciutats. Volien força per oposar-se al monarca.
Grups i Ideologies Polítiques
Transaccionistes
Partidaris d'assolir un acord amb els liberals.
Intransigents
Defensors de continuar la guerra.
Oligarquia
Gran burgesia terratinent i financera, i alguns sectors professionals i de l'exèrcit.
Unió Liberal
Partit amb intencions centristes.
Partit Demòcrata (1849)
Defensava el sufragi universal masculí i la monarquia com a institució simbòlica.
