Glossari de la Restauració Borbònica: Oligarquia i Partits Polítics
Conceptes Clau de la Restauració Borbònica
Oligarquia
Minoria privilegiada que posseeix el poder, excloent la resta de la població. Etimològicament significa el govern d'uns pocs.
L'oligarquia espanyola del segle XIX i XX va estar composta per la noblesa i l'alta burgesia financera i terratinent. Van fer un pacte tàcit per governar el país segons els seus interessos, a través del Partit Moderat o Conservador. L'oligarquia terratinent va ser la gran protagonista del caciquisme.
Aquest terme va ser popularitzat per l'obra de Joaquín Costa, "Oligarquia i caciquisme com l'actual forma de govern d'Espanya”, on realitza una anàlisi de les classes dominants a Espanya, denunciant el caciquisme com a instrument utilitzat per l'oligarquia financera i terratinent per al control polític del país.
Pacte del Pardo (1885)
Acords presos entre Cánovas del Castillo i Sagasta a la mort del rei Alfons XII, pels quals es va decidir la substitució del gabinet conservador pel liberal, davant el temor que es produís un aixecament carlista o republicà després de la mort del monarca. Es va mantenir el torn pacífic de partits que ja existia des de 1881.
Partit Conservador
Grup polític espanyol creat per Antonio Cánovas del Castillo. Va ser una continuació del Partit Moderat, però admetent algunes idees de tipus progressista com la tolerància de cultes i el sufragi universal.
Responia als mateixos principis que el Partit Liberal de Sagasta, però es diferenciava d'aquest en ser més rígid en l'aplicació de les lleis i en l'exercici del poder.
Partit Liberal Fusionista
Grup polític espanyol constituït el 1880 entre el Partit Constitucional i diferents branques liberals. Acataven la Constitució de 1876. El seu principal líder va ser Práxedes Mateo Sagasta.
Partit Nacionalista Basc (PNB)
Partit basc impulsat per Sabino Arana Goiri el 1893. La seva consigna era "Déu i Lleis Velles" (Jaungoikoa eta Lege Zarrak) i tenia un caràcter conservador i nostàlgic de la vella Euskadi.
El partit va tenir un especial desenvolupament durant la Segona República, en la qual va aconseguir, juntament amb altres forces, un estatut d'autonomia.