Glossari de Tècniques i Termes Artístics: Renaixement, Barroc i Gòtic

Terminologia Artística Destacada

• Sfumato

  Tècnica pictòrica emprada en la pintura amb la qual s’aconsegueix un efecte vaporós. Consisteix en la superposició de diverses capes de pintura extremadament delicades, proporcionant a la composició uns contorns imprecisos, així com un aspecte de vaguetat i llunyania mitjançant les gradacions de color i la llum. S’utilitzava per donar una impressió de profunditat als quadres, principalment del Renaixement, època en la qual va sorgir. Aquest efecte fa que els tons s’esfumin fins als valors més obscurs i permetia poder-los integrar de manera més naturalista a l’atmosfera de l’escena.

• Quadrattura

  Representació pictòrica d’elements arquitectònics pintats al fresc en una paret o sostre per donar la impressió de ser una prolongació de la realitat. Aquesta representació genera una il·lusió òptica de gran teatralitat, i va aconseguir el seu màxim esplendor en el Barroc en els grans decorats de sostres de palaus. El seu màxim representant va ser Pozzo.

• Tenebrisme

  És un estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades violentament d’un fons generalitzadament molt fosc, simulant les ombres del raig de llum. La seva funció principal és el dramatisme i va ser molt utilitzat en el Barroc. Caravaggio és un dels representants més importants d’aquest estil.

• Volta de creueria

  Element arquitectònic de suport característic de l’arquitectura Gòtica, en la qual els murs i pilars eren més esvelts per representar l’ascensió al cel i la proximitat amb Déu. Rep aquest nom per l’encreuament o intersecció de dues voltes de canó apuntat. Està formada per dos arcs apuntats diagonalment, a més d’estar reforçada per dos o més nervis diagonals que s’encreuen en clau generalment.

• Polis

  Ciutat-estat Grega independent que apareixeria per primer cop en la Grècia clàssica i duraria fins a l’època arcaica. Les característiques de la polis serien que tenen un dialecte propi, un govern propi, comerç propi, etc. Va suposar un gran centre cultural del qual va sorgir el panhel·lenisme, el sentiment patriòtic grec, i a més una àrea d’intercanvi de diferents cultures.