Glossari de termes de Climatologia, Hidrologia i Vegetació

Climatologia i Hidrologia

Tipus de Clima

Aridesa: Falta d'aigua deguda a la insuficiència de les precipitacions.

Clima de muntanya: Tipus específic de clima creat per les modificacions que introdueixen els grans relleus.

Clima mediterrani: Conjunt de condicions atmosfèriques que es caracteritzen per l’alternança d’anticiclons.

Clima oceànic: Conjunt de condicions atmosfèriques que es caracteritzen per unes temperatures suaus.

Clima subtropical: Conjunt de condicions atmosfèriques definides per precipitacions molt escasses a les zones.

Clima urbà: Conjunt de condicions que caracteritzen l’atmosfera a una ciutat.

Factors Climàtics i Hidrogràfics

Continentalitat climàtica: Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual.

Albufera: Zona humida formada per una extensió d’aigua salabrosa o salada del mar, separada d'aquest per un cordó litoral.

Aqüífer: Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània.

Cabal relatiu: És la relació que existeix entre l'aportació d'aigua d'un riu i la superfície de la seva conca.

Desertització: Procés de pèrdua del mantell vegetal, és a dir, degradació cap a un desert.

Endorreisme: Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica o el drenatge superficial d’una conca no ateny l’oceà, sinó que desemboca en un llac o mar interior.

Exorreisme: Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica té un drenatge normal, és a dir, desemboca al mar o a l'oceà.

Sequera: Escassetat de precipitacions durant un llarg espai de temps.

Estiatge: Nivell mitjà més baix d’un riu, amb el cabal més feble en una època de l’any, generalment a l'estiu.

Torrent: Llit natural que només duu gran quantitat d’aigua una part de l’any; la resta del temps pot estar sec o portar molt poca aigua.

Recursos hídrics: Disponibilitat d’aigua tan superficial com subterrània.

Règim fluvial: Evolució, distribució i variació dels cabals d’un curs d'aigua al llarg de l’any.

Revinguda: Aportació ràpida i més o menys violenta i catastròfica de l’aigua a aquells espais que habitualment no estan coberts per ella.

Salinització d’aqüífers: Procés d’acumulació de sal com a conseqüència de la intrusió de l’aigua marina en els aqüífers costaners.

Transvassament entre conques: Traslladar l’aigua entre conques de rius mitjançant obres hidràuliques.

Vessant hidrogràfica: Conjunt format per totes les conques que vessen al mateix mar.

Vegetació

Tipus de Vegetació

Endemisme: Fenomen i qualitat dels organismes que viuen exclusivament en una àrea geogràfica determinada.

Garriga: Formació vegetal pròpia del paisatge vegetal mediterrani de terrenys calcaris. Es caracteritza per la presència d'arbustos i matolls de fulla petita i dura.

Màquia: Formació vegetal pròpia de paisatge vegetal mediterrani de terrenys silicis. Es caracteritza per la presència d'arbustos i arbres de fulla perenne i esclerofil·la.

Vegetació eurosiberiana: Tapís vegetal corresponent a l’àrea del vessant Meridional de la Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Es caracteritza per la presència de boscos caducifolis i prats.

Vegetació macaronèsica: Vegetació pròpia de l’arxipèlag canari que per la seva insularitat, presenta un alt grau d'endemismes. Es caracteritza per la presència de laurisilva i altres formacions vegetals úniques.

Vegetació mediterrània: Paisatge vegetal corresponent a la totalitat de la Península Ibèrica i les Illes Balears. Es caracteritza per la presència d'espècies adaptades a la sequera estival, com l'alzina i el pi.

Vegetació xeròfila: Conjunt de plantes adaptades a medis secs. Presenten adaptacions per a reduir la pèrdua d'aigua, com fulles petites o espinoses.