Glossari d'Urbanisme: Termes Clau i Definicions
VOCABULARI TEMA 9
Àrea metropolitana: aglomeració urbana formada per una ciutat principal i per uns quants municipis del seu entorn, que mantenen importants relacions socioeconòmiques. A Espanya, les més importants són les de Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Saragossa, Sevilla i Màlaga.
Barraquisme: tipus de construcció urbana consistent en infravivendes sense les mínimes condicions d’habitabilitat ni de serveis. A Espanya, ha caracteritzat els barris marginals de la perifèria de les grans ciutats.
Centre històric: àrea urbana corresponent a l’origen de la ciutat fins a l’època industrial; es caracteritza per un plànol irregular. A Espanya, s’hi està realitzant una política de rehabilitació.
Directius d’ordenació territorial: són l’instrument per a l’ordenació conjunta de la totalitat del territori de les Illes Balears i de les aigües interiors.
Eixample: àrea urbana resultat del creixement de la ciutat amb la industrialització; el seu plànol és ortogonal. A Espanya, són representatius els de Madrid i Barcelona.
Conurbació: aglomeració urbana contínua formada pel creixement de diverses ciutats fins que arriben a unir-se físicament, però conserven la independència administrativa. Per exemple, Màlaga-Marbella, San Sebastián de los Reyes-Alcobendas.
Districte central de negocis: àrea urbana integrada pel centre comercial, bancs, seus empresarials, etc. A les grans ciutats com Madrid i Barcelona, està situat a l’Eixample.
Nuclis dormitori: municipis o noves urbanitzacions on hi resideix la població que treballa a la ciutat i que realitza moviments pendulars. A Espanya, són un exemple de rururbanització.
Perifèria urbana: àrea urbana que constitueix el creixement de la ciutat cap a l’exterior. La perifèria de les ciutats espanyoles està integrada per barris residencials, àrees industrials i d’equipament.
Planejament urbanístic: pràctica urbanística per ordenar l’espai d’un terme municipal, tant el sòl urbà com el rústic. A Espanya, es planifica segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU).
Polígon residencial: lloc situat a la perifèria de les ciutats constituït per blocs de vivenda col·lectiva amb funció residencial. A les ciutats espanyoles, s’han construït a la perifèria.
Rururbanització: terme que designa l’ocupació de l’espai de transició entre el camp i la ciutat en el qual es mesclen els usos del sòl i les formes de vida rurals i urbanes. A Espanya, es produeix a causa de la difusió de la població urbana i de la seva activitat econòmica cap a perifèries allunyades.
Trama urbana: disposició dels edificis d’una ciutat. A les ciutats espanyoles, generalment és compacta a les àrees de l’interior de la ciutat i oberta a les àrees perifèriques.
Polígon industrial: zona destinada a la instal·lació de plantes industrials i de magatzems. A Espanya, s’han construït els polígons industrials a la perifèria de les ciutats.
Polígon de serveis: zona destinada a la instal·lació d’empreses del sector terciari. És el tipus de polígon que tenim a les Balears.
Xarxa radial: és la distribució de les vies de comunicació i dels carrers que surten d’un punt central com a radis cap a la perifèria. A Espanya, les xarxes terrestre i aèria són radials amb centre a Madrid.