Glúcids i Gravitació: Conceptes Clau de Biologia i Física

Glúcids i Digestió: Conceptes Clau

Propietats dels Glúcids

A continuació, es presenten preguntes i respostes sobre les propietats i funcions dels glúcids.

Glúcids amb Enllaç O-glicosídic

Citeu aquelles molècules que presenten enllaç O-glicosídic:

• Cel·lulosa
• Sacarosa
• Lactosa
• Midó

Caràcter Reductor dels Glúcids

Quina d’elles no té caràcter reductor? Raona la resposta:

La cel·lulosa, el midó i la sacarosa, perquè no tenen grups OH anomèrics lliures.

Nota: Obtindríem un resultat negatiu en proves de caràcter reductor, ja que els grups OH del carboni anomèric participen en l’enllaç O-glicosídic i no queden lliures.

Similituds i Diferències entre Cel·lulosa i Midó

Esmenteu una similitud i una diferència entre la cel·lulosa i el midó:

• Similitud: Tant el midó com la cel·lulosa són polímers de D-glucosa presents en cèl·lules vegetals.
• Diferència: La cel·lulosa no forma ramificacions, sinó que les cadenes simples es disposen paral·lelament, mentre que el midó forma enllaços alfa(1→6) per crear ramificacions. Els enllaços de les cadenes d’amilosa (component del midó) són alfa(1→4), mentre que els enllaços de cel·lulosa són beta(1→4). Això la fa molt estable i difícilment digerible, ja que els enzims no poden trencar aquests enllaços.

Classificació i Funció dels Polisacàrids

El midó i la cel·lulosa pertanyen al grup dels polisacàrids (o homopolisacàrids) dins dels glúcids.

Totes dues molècules només es troben en cèl·lules vegetals/eucariotes. El midó hi té una funció de reserva energètica, mentre que la cel·lulosa té una funció estructural. Totes dues molècules estan formades per monòmers de glucosa (α-D-Glucopiranosa); en el cas del midó les unions són de tipus alfa, mentre que en el cas de la cel·lulosa són de tipus beta.

Digestió de Midó i Cel·lulosa

Quan ingerim pa, els enzims digestius hidrolitzen els enllaços alfa de la molècula de midó en molècules de glucosa que absorbim i passen a la sang. Segons les dades de la taula (no inclosa en el text original), obtindríem més molècules d’aquestes del pa blanc. Els humans, com que no tenim l’enzim que hidrolitza l’enllaç beta de la cel·lulosa, no la podem digerir i l’expulsem, la qual cosa facilita el trànsit intestinal. Per aquest motiu, el pa negre o integral afavoreix més el trànsit intestinal.

Diferències en la Digestió de Nutrients

Explica quina diferència hi ha a nivell de digestió de nutrients entre el midó i la cel·lulosa:

Els enllaços alfa(1→4) del midó són fàcilment hidrolitzables pels enzims presents al nostre organisme, mentre que la cel·lulosa té enllaços beta(1→4), molt més estables i que no podem hidrolitzar. La cel·lulosa forma part del que anomenem fibres alimentàries, que ajuden a regular el trànsit intestinal, combatent l’estrenyiment. El midó, en canvi, és una molècula amb funció energètica, ja que els monòmers de glucosa dels quals està format seran utilitzats pel nostre organisme en l’obtenció d’energia.

Altres Conceptes de Bioquímica

Alguns termes i exemples addicionals:

• L-gliceraldehid
• Dihidroxiacetona

L’enllaç que uneix la glucosa i la fructosa és un enllaç α(1→2) O-glicosídic. És un disacàrid perquè està format per dos monosacàrids. Un altre exemple és la maltosa, que està formada per dues glucoses unides per un enllaç α(1→4) O-glicosídic.

Conceptes Fonamentals de Física

Fórmules de Gravitació i Mecànica

Velocitat de Llançament

F_g = a_c ⋅ m

G M m / R² = v² / R ⋅ m

G M / R = v²

p = m ⋅ g

g = G M / R²

f = m ⋅ g

Velocitat d'Escapament

E_m = 0

E_c - E_p = 0

E_c = E_p

1/2 m v² = G M m / R

v² = 2 G M / R

Nota: Una línia amb càlculs intermedis o esborranys ha estat omesa per claredat, ja que la fórmula final de velocitat d'escapament es deriva correctament.

Energia Mecànica (E_m)

E_m = E_c + E_p

E_m = 1/2 m v² - G M m / R

E_m = 1/2 m (G M / R) - G M m / R

E_m = -1/2 G M m / R

Equilibri de Forces (F_g = F_c)

F_g = F_c

G M m / R² = m a_c

G M / R² = ω² R

G M / R² = 4π² / T² R