Govern d'Adolfo Suárez: Transició a la Democràcia (1976-1977)

Govern d’Adolfo Suárez (Juliol 1976 – Juny 1977)
Oposició

Els franquistes el veuen com massa jove i sense experiència política. Els opositors el veuen com una continuïtat del règim. La població no el coneix i tampoc mostra entusiasme.

Objectius

Volien que el règim evolucionés cap a una democràcia de manera natural: “Pasar de la ley a la ley”. Volien una democràcia liberal europea: drets, legalització de tots els partits, democratització del sindicalisme i les organitzacions clandestines, i reconeixement de les diversitats dels pobles. Suárez té una mentalitat molt europeista i vol entrar en la comunitat internacional. Utilitzarà els mitjans de comunicació, ja que coneix el seu impacte. El govern estarà configurat per molts desconeguts i d’aspecte tècnic. El vicepresident serà Gutiérrez Medallo (militar).

Mesures:

• Llei de la Reforma Política: Substitució del sistema de procuradors per un parlament triat per sufragi universal. Ha de ser aprovat per les Corts franquistes i, a posteriori, per un referèndum.
• Legalització dels Partits Polítics: Apareixen molts partits nous que han de passar una sèrie de tràmits. L’únic que no accepta és els que es declaren obertament republicans. El PSOE accepta, però el PCE, a través del seu líder Santiago Carrillo, es reuneix amb Suárez per debatre la seva incorporació. Suárez sap que l’ha de legalitzar, però també es va comprometre amb els franquistes a legalitzar fins al PSOE. Durant les entrevistes es veurà un sentiment de complicitat i responsabilitat compartida, i finalment es legalitza amb una condició.
• Amnistia Política: Retorn a l’exili, només per aquells que no compten amb crim de sang.
• Dissolució del Tribunal d’Ordre Públic: Judicis per crims de consciència. Ja no es persegueixen delictes en la ideologia de cadascú.

Obstacles:

• Auge del terrorisme a Espanya (ETA i GRAPO) d'extrema esquerra.
• Terrorisme ultra o de dreta: intenten sabotejar l’entrada en democràcia i tornar al franquisme; assassinen advocats laboralistes de CCOO com a provocació. Busquen conflictivitat social per justificar la utilització de la força i el retorn del règim.
• Carrillo té dificultats per convèncer el PCE de seguir amb la transició. Però els moderats ho acaben acceptant.