Govern d'Arias Navarro: Transició i Conflictes
El govern d'Arias Navarro (20 de novembre de 1975 - 1 de juliol de 1976)
Un cop mort Franco i coronat Joan Carles I (22 de novembre de 1975), va continuar al capdavant del govern Carlos Arias Navarro. Aquest va incorporar els reformistes Manuel Fraga Iribarne i José María de Areilza. Després d'uns inicis en què hi ha dubtes i esperances per part de l'oposició que s'obrís a fer reformes, Arias Navarro es va identificar cada vegada més amb els immobilistes. Quan va presentar el seu programa de govern, es va veure que apostava pel continuisme franquista amb lleis molt restrictives sobre el dret de reunió i associació. El govern d'Arias Navarro va manifestar una manca de lideratge i va promoure el moviment opositor i democràtic. El govern va haver d'enfrontar-se a diversos problemes que el van acabar enfonsant.
Les mobilitzacions populars
L'oposició havia anat creant organismes unitaris per definir un programa comú de totes les forces antifranquistes: a Espanya es forma la Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica (s'uneixen el 26 de març de 1976 en Coordinació Democràtica (Platajunta), la seva idea era formar una ruptura democràtica). I a Catalunya es forma l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya (format per 11 partits de tot caire polític: PCC, CSC, EDC, PSAN...).
Es van avançar les relacions entre l'oposició catalana i els grups d'oposició a Espanya, que van donar suport a les demandes de restabliment de l'autonomia a les nacionalitats històriques. Les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars: manifestacions i vagues demanant llibertats democràtiques, amnistia i estatuts d'autonomia.
La massacre de Vitòria
La massacre va tenir lloc el 3 de març de 1976 a la ciutat alabesa durant una jornada de vaga. La policia armada va llançar gasos lacrimògens per desallotjar els treballadors que estaven reunits en assemblea a l'Església de Sant Francesc d'Assís, i van disparar contra els que sortien de l'església. L'actuació policial va acabar amb 5 treballadors morts i 150 ferits de bala. Això va provocar que es fes la fusió entre Junta Democràtica i Plataforma de Convergència Democràtica en la Coordinació Democràtica (Platajunta) i va desgastar fortament el govern d'Arias Navarro.
Els fets de Montejurra
Van tenir lloc el 9 de maig de 1976, en les concentracions anuals carlines quan els grups de l'ultradreta carlina van atacar amb pedres i trets els grups d'esquerres liderats pel Partit Carlí (socialista autogestionària i federalista), amb la intervenció i complicitat de membres del règim franquista. Els sectors ultradretans del carlisme estaven agrupats amb membres del Sixte de Borbó Parma (extrema dreta), germà del pretendent carlí Carles Hug (líder l'esquerra carlina) i enfrontat a ell. En els incidents van morir dues persones, Ricardo García Pellejero i Aniano Jiménez Santos, i va haver-hi diversos ferits. Aquests fets van provocar més desprestigi per al govern d'Arias Navarro, vist com un líder incapaç.
Els reformistes tenien por que el govern d'Arias Navarro pogués desprestigiar la monarquia, així que es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes. Finalment, el rei i els seus col·laboradors van forçar la dimissió d'Arias Navarro el 30 de juny de 1976.