El Govern d'Azaña i l'Obra Reformista Republicana

Història4,9 KB

L'Obra Reformista Republicana (1931-1933)

El govern presidit per Manuel Azaña, format per republicans i socialistes, es va proposar encapçalar una política reformista que hauria de superar els greus problemes que afectaven Espanya i portar-la a ser un país modern i amb una important justícia social. El problema va ser que moltes reformes es van voler fer amb molta pressa, generant fortes resistències.

La Reforma Militar

La República es va trobar amb un exèrcit amb uns mitjans molt limitats. Hi havia una gran quantitat de generals i d’oficials per a un exèrcit d’uns 100.000 soldats. A més, gran part dels militars tenien un fort compromís amb la monarquia.

Azaña va iniciar una reforma de l’exèrcit destinada a reduir el pes de generals, comandaments i oficials. El govern volia un exèrcit molt més operatiu, reduint la seva cúpula i facilitant la marxa dels militars de dubtosa fidelitat. Les mesures principals van ser:

  • Supressió de les capitanies generals.
  • Reducció de les divisions de l’exèrcit de terra.
  • Anul·lació dels ascensos concedits en temps de la dictadura.
  • Facilitació del pas a la reserva dels militars que ho volguessin.

També es van voler modernitzar els estudis per als nous oficials, limitar l’autonomia de què gaudia l’exèrcit i limitar, també, el seu gran pressupost.

Molts militars no van acceptar les disposicions del govern i es van decantar per conspirar contra la pròpia República (com el cop d’estat del General Sanjurjo, l'agost de 1932). Les resistències més importants es van donar a l’exèrcit d’Àfrica, i va ser de fet aquí on es va preparar el cop d’estat de 1936.

Les Relacions Església-Estat

La República establia la laïcitat de l’Estat. Va haver de fer front a una Església que era una institució amb un gran pes social i propietària de gran quantitat de finques rústiques i urbanes. Les ordres religioses gairebé monopolitzaven l’ensenyament.

L’Estat republicà va iniciar les primeres passes per tal de secularitzar la societat i per tal de limitar el poder de l’Església:

  • S’autoritzava el matrimoni civil.
  • Es regulava el dret al divorci.
  • Es dissolia la Companyia de Jesús.

Una de les mesures que va generar molta polèmica va ser el tancament de moltes congregacions religioses. Les relacions entre el govern espanyol i el Vaticà es van tensar considerablement.

La Reforma Agrària

La reforma agrària era un dels objectius més importants del govern, ja que el camp espanyol estava molt endarrerit i contenia fortes desigualtats socials i una gran conflictivitat. Al centre i sud peninsular predominaven els latifundis, amb jornalers que patien condicions de vida i de treball molt difícils: salaris molt baixos i amb treball només quan n’hi havia.

El govern volia redistribuir les terres i facilitar-ne l’accés als jornalers. Des de la República, es pensava que així s’acostaria les masses camperoles a les polítiques de l’esquerra republicana.

La Llei de Bases per a la reforma agrària (setembre de 1932) va tenir una discussió prou llarga i a la fi afectava sobretot les grans zones latifundistes. Es creava l’Institut de Reforma Agrària (IRA), que hauria d’expropiar les terres, indemnitzar els propietaris originals i lliurar-les als camperols. També preveia mesures per tal de modernitzar les explotacions agràries. La terra dels nobles era expropiada sense indemnització. Malgrat l'esforç, els resultats de la reforma van ser molt limitats.

Altres Reformes Socials i Laborals

Política Educativa

El govern va augmentar molt el pressupost d’educació i va augmentar les plantilles de mestres. Es van construir aules d'educació primària i es va limitar el paper dels ordres religiosos en l’ensenyament.

Legislació Laboral

La legislació laboral va ser una altra prioritat del govern. Es van millorar les condicions de treball i es van ampliar les assegurances socials, incloent-hi:

  • La jubilació.
  • Les condicions de la maternitat.
  • Els accidents laborals.

La Descentralització de l’Estat

La Constitució permetia la possibilitat d’aprovar estatuts d’autonomia en territoris com Catalunya o Euskadi.

Catalunya

Un cop Macià havia proclamat la República Catalana, el govern central es va mobilitzar i es va arribar a l’acord d’instaurar la Generalitat de Catalunya. L’Estatut de Núria es va aprovar el setembre de 1932.

Euskadi i Altres Regions

El 14 de juny de 1931, es van reunir a Estella representants d'ajuntaments bascos i navarresos, que van aprovar un Estatut General de l’Estat Basc. Altres territoris que van iniciar el camí per obtenir l’estatut d’autonomia van ser el País Valencià i les Illes Balears.

Descarregar

PDF Word HTML