El Govern de Largo Caballero (1936-1937) i els Fets de Maig
El Govern de Largo Caballero (1936-1937)
A Madrid, Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes. Dos mesos després, s’hi van afegir al govern quatre ministres anarquistes: Joan García Oliver, Joan Peiró i Federica Montseny. També es va decidir traslladar el govern de la República a València degut als atacs franquistes a Madrid.
Objectius i Conflictes del Govern Central
- Largo Caballero tenia com a objectiu crear una aliança de totes les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l’Estat i la militarització de les milícies, formant l’Exèrcit Popular.
- Caballero va tenir problemes amb els comunistes i anarcosindicalistes. Volia dirigir la guerra personalment, fet que va augmentar les distàncies entre els partits. Tot i que els anarcosindicalistes participaven en el govern d’unitat, no van renunciar a practicar la seva pròpia política.
El Govern d'Unitat a Catalunya
A Catalunya, Lluís Companys va continuar com a president de la Generalitat i va crear un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas. Aquest govern incorporava els grups d’Acció Catalana Republicana, el POUM, el PSUC, ERC i la CNT.
Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i els comitès locals van ser substituïts per ajuntaments.
Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona
Els problemes entre comunistes i anarcosindicalistes contra el govern de Largo Caballero van derivar en els Fets de Maig. Aquests van començar quan els anarquistes van ocupar l’edifici de Telefònica a Barcelona per manifestar que no se’ls estava tenint en compte i que volien tenir més poder. Les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de Telefònica.
Enfrontaments i Conseqüències Immediates
Això va comportar enfrontaments armats entre la CNT i el POUM contra el PSUC, ERC i la UGT, que donaven suport a la Generalitat. Aquest enfrontament va causar aproximadament 200 morts i va significar la derrota dels sectors anarquistes més radicals i del POUM, provocant una crisi de govern molt profunda.
Conseqüències Polítiques dels Fets de Maig del 37
- Desconfiança per part del govern de Madrid cap al govern de Tarradellas, sobre la capacitat de la Generalitat per controlar els sectors polítics i sindicals més radicals.
- Stalin defensa que el POUM és impresentable i ordena que s'il·legalitzi el partit.