Govern Negrín, resistència republicana i ascens franquista

Govern Negrín i els fets de maig de 1937

Govern Negrín: Els fets de maig van disminuir la influència de l'anarquisme i van enfortir les posicions comunistes. Els comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Caballero es va negar a les exigències del sector comunista i va dimitir. Es va constituir un nou govern presidit pel socialista Negrín; va posar la guerra en mans de Prieto. El govern, integrat només amb partits polítics, va ilegalitzar el POUM i els seus líders van ser detinguts. A Catalunya es va formar un nou govern presidit per Companys, fonamentat en l'aliança entre ERC i PSUC sense la CNT. 37

Trasllat a Barcelona i política de resistència

Negrín va decidir traslladar el govern de València a Barcelona per tal de controlar els recursos econòmics i militars sota el control de la República. El govern de Negrín va proposar una política de resistència de la República fins a la fi. A partir del març de 1938 al territori republicà hi mancaven aliments; Negrín insistia en la necessitat de resistir amb l'esperança que l'inici del previsible conflicte a Europa entre les potències democràtiques i feixistes alleugerís la presència alemanya i italiana a Espanya.

Constitució d'un estat totalitari

La mort de Sanjurjo va plantejar el problema del lideratge de la direcció militar i del govern del territori nacional. El 24 de juliol es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, presidida per Cabanellas; la seva missió: governar el territori ocupat.

• Prohibició de l'activitat de tots els partits polítics.
• Suspensió de la Constitució.
• Decret de paralització de la reforma agrària.

A la direcció de la guerra va anar guanyant partidaris Franco. Finalment, el 30 de setembre els militars el van elegir cap de l'alçament; l'octubre de 1936 es va publicar el decret que el nomenava cap del govern de l'estat i es va establir la Junta Técnica del Estado.

Creació d'un partit únic

A partir d'octubre de 1936 existia un comandament únic: els insurrectes havien prohibit tots els partits polítics del Front Popular i els sindicats. Es toleraven la CEDA i grups monàrquics. Franco va aconseguir imposar-se a les diferents forces que feien costat a la insurrecció.

Inspirant-se en el model d'estat feixista italià, el 1937 Franco va promulgar el decret d'unificació que establia la creació d'un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i comportava la unificació de falangistes i carlins. Franco esdevenia cap nacional d'aquest partit únic i concentrava tot el poder.

Observacions i context

Aquests processos —la repressió del POUM, la consolidació del comandament únic, la creació d'un estat i partit únics— expliquen com es va articular la subordinació política i militar a la zona franquista mentre la República prioritzava la resistència amb l'esperança d'intervencions internacionals que no es van materialitzar.