Governs reformistes a Espanya (1899–1913)
3 governs reformistes (1899–1913)
El Desastre del 98 va provocar una profunda consciència de crisi i la necessitat de reformar el sistema: acabar amb la corrupció, fomentar l’educació i reformar el sistema polític.
- Els mateixos partits dinàstics (Partit Conservador i Partit Liberal) es van fer ressò de les idees regeneracionistes i les van intentar aplicar des del poder.
1r intent: Govern Silvela-Polavieja (1899–1900)
Govern Silvela-Polavieja (1899–1900). Fracàs. (Revisar apunts catalanisme)
2n intent: Govern d'Antonio Maura (1902–1910)
Antonio Maura, nou home fort dels conservadors després de l’assassinat de Cánovas del Castillo, pretenia fer les reformes des de dalt, de manera autoritària, abans que d’altres (l’esquerra) les fes des de baix; ell ho anomenava «la revolució des de dalt». L’objectiu era acabar amb el caciquisme i integrar noves forces polítiques (catalanisme) al joc democràtic.
- Llei electoral de 1907: no va acabar amb la corrupció però feia més difícil el frau.
- Lleis socials: creació de l’Institut Nacional de Previsió (1908), mena de mútua i assegurança obrera.
Però hi va haver una repressió brutal a la Setmana Tràgica de Barcelona, amb el crit popular «Maura, no».
3r intent: Govern de José Canalejas (1910–1912)
José Canalejas, nou líder del Partit Liberal després de la mort de Sagasta, també va encetar un programa reformista.
- Separació Església-Estat. Llei del «candado»: prohibia l’establiment de noves ordres religioses a Espanya.
- Foment de l’ensenyament públic.
- Descentralització de l’Estat. Creació de la Mancomunitat de Catalunya, que es farà efectiva el 1914 amb el govern del president Dato (Partit Conservador). Curiositat: va morir assassinat per tres anarquistes catalans a Madrid, que anaven en sidecar i li van clavar més de vint trets.
El programa de Canalejas en línies generals va fracassar per:
- Atacs del Partit Conservador.
- Divisions internes dins el propi Partit Liberal (Romanones i García Prieto).
- Assassinat de Canalejas el novembre de 1912.
En fi, el 1913 el Partit Conservador torna al poder.