Goya: Context Històric i Característiques de la seva Obra

És un dels referents indiscutibles dels segles XIX i XX. Goya viu un període de transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme. Però la seva obra fuig de qualsevol intent de catalogació, és una figura complexa, que sintetitza moviments artístics diferents; en els seus inicis és a prop del Rococó i del Neoclassicisme.

De fet, és contemporani de David; es pot dir que David representa el punt de vista positiu, optimista, de la Revolució Francesa, i Goya el negatiu, el pessimista. Serà, a més, de gran influència sobre estils posteriors (Romanticisme, Realisme, Impressionisme, Expressionisme, Surrealisme). De fet, es considera precursor de la pintura contemporània.

Per a poder entendre la seva obra i la seva evolució hem de conèixer el context històric, de gran influència sobre Goya.

Al segle XVIII Espanya, com la majoria d’Estats del seu entorn, es troba immers en l’Antic Règim:

1. Una economia basada en l’agricultura, molt endarrerida, i en la rigidesa dels gremis; amb greus mancances d’infraestructures.
2. Una societat estamental, amb fortes desigualtats.
3. Una política basada en la monarquia absoluta, introduïda per Felip V des de començaments del segle.

Goya viurà la penetració de les idees il·lustrades amb el regnat de Carles III; el retorn a l’absolutisme amb Carles IV, i la crisi posterior, ja al segle XIX: la Guerra del Francès, la Restauració de l’absolutisme de Ferran VII, el trienni liberal, el retorn a l’absolutisme.

En definitiva, és testimoni de la caiguda de l’Antic Règim i la instauració de la societat de classes, que marquen l’inici de l’Edat Contemporània. L’autor no viu la seva època com un mer cronista, sinó que s’hi vincula.

Característiques Generals

• A- Els seus mestres, com ell mateix diu, són Velázquez, Rembrandt i la natura.
• B- En els seus inicis destaca la seva delicadesa, a prop del Rococó. Però, amb el temps, es despreocupa per la forma; en aquest sentit, és precursor de l’Expressionisme. Acaba creant un món propi, fantàstic, cap a allò lleig, terrible, monstruós, grotesc, en la línia de Fusseli i Blake (grans pintors fantasmagòrics); per això es considera un antecedent del Surrealisme. En moltes obres busca l’expressivitat, mitjançant la deformació de les figures o l’exageració dels seus trets; això influirà sobre l’Expressionisme.
• C- Les seves obres segueixen una ordenació geomètrica regular; fins i tot en els últims anys, tot i que la composició és més lliure, mai no és caòtica.
• D- S’avança al Romanticisme en: l’emotivitat i el dramatisme de les composicions; els retrats psicològics, el protagonisme de la massa popular en els seus quadres.
• F- Té un gran interès per la llum, la qual cosa influirà sobre l’Impressionisme.
• G- Pel que fa al dibuix, el color i la tècnica introdueix grans aportacions:
  • El més important per a Goya és el color, on també experimenta una evolució: primer són colors terrosos, opacs; més tard són nets, plens de llum; i a poc a poc guanyen terreny els grisos i els negres.