Goya: El Tres de Maig - Guerra del Francès i Neoclassicisme
El Tres de Maig
Autor: Francisco de Goya
Cronologia: Inicis del s. XIX, 1814
Estil: Neoclassicisme
Tipologia: Oli sobre tela
Dimensions: 2,66 x 3,45 m
Localització: Madrid
Context Històric
Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys després dels fets que representa. A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya i van ocupar les principals ciutats. L’ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència. Aquesta pintura fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que provocaren l’inici de la Guerra del Francès. El 2 de maig el poble de Madrid va rebel·lar-se en un aixecament popular contra les tropes d’ocupació francesa i, com a represàlia, el 3 de maig es produí l’afusellament dels patriotes.
Estil Artístic
Cronològicament l’hem d’enquadrar en el neoclassicisme, però Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat. Presenta un estil personal. Podem observar que la seva obra, tant pel tema com per la forma, presenta aspectes precursors del romanticisme. D’altra banda, pel tipus de pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, anuncia formalment aspectes propis de l'impressionisme. Podem dir que Goya, tant pels temes que tracta com per l'ús del color o la pinzellada, s’allunya del Neoclassicisme.
Anàlisi de l'Obra
Hi ha un predomini del color sobre la línia. Goya ressegueix les figures en negre, però defuig l’academicisme; cares i cossos estan deformats. La gamma cromàtica és reduïda, apareixen colors com l’ocre, el negre, el blanc, el groc i el vermell. Els colors càlids apareixen a la part esquerra i els colors freds a la part dreta. Destaca especialment el color blanc i groc, tant de la camisa i el pantaló com del fanal.
La pinzellada és solta, ràpida i llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix.
La llum és un element clau del quadre; l’únic focus lumínic està situat al terra davant dels soldats, i il·lumina el grup d’espanyols i deixa en penombra els soldats. Aquesta llum separa els dos grups, les víctimes i els soldats. Il·lumina la figura amb els braços oberts, convertint-la en el centre d’atenció. El contrast entre llums i ombres incrementa el dramatisme de l’escena.
La composició s’articula en dos grups, el de les víctimes i el dels soldats, delimitats per la llum del fanal.
El quadre presenta una sensació d’espai profund tridimensional aconseguit mitjançant l’aplicació de la perspectiva. S’accentua a través d’altres recursos com la inclusió del fanal, que configura una realitat tridimensional, l’aplicació del clarobscur i la superposició dels diferents plans.
La línia de l’horitzó converteix a l’espectador en un protagonista.
En la composició de la pintura, la idea estructural més forta és el contrast: contrast entre llum i ombra, entre víctimes i soldats, entre la individualitat de les víctimes i la uniformitat dels soldats.
El dinamisme de la composició accentua el dramatisme del tema. Un element que contribueix a accentuar el dinamisme són les diferents actituds i emocions que mostren les víctimes.
Material
Oli sobre tela.
Significat i Funció
El quadre mostra els afusellaments que les tropes franceses van fer el 3 de Maig de 1808 a la Muntanya dels rebels que s’havien manifestat contra l’ocupació dels invasors el dia anterior.
El quadre és un crit universal contra l'horror, la irracionalitat i la crueltat de la guerra.
La funció és commemorativa, amb motiu de la celebració commemorativa del 2 de maig.
Models i Influències
Goya s’inspira en Velázquez i Rembrandt.